El tresor no correspost.

En la sessió d'avui de seminari hem fet la pràctica de la lectura en veu alta. En el meu cas he llegit una petita història extreta del bloc de Ferran Cerdans Serra, i és la següent:

El tresor no correspost (relat breu inèdit)

L'avi ja feia temps que desvariejava. No és que anés de mal en pitjor, com se sol dir, més aviat la seva trajectòria, pel que fa a la salut, era una línia recta submergida en el fons de la vida.

Finalment, però, la nostra incòmoda espera va ser recompensada: va morir sense patir-hi gaire, i ni tant sols feu l'esforç d'oferir a la humanitat una gran frase a la que agafar-se.

El seu testament fou llargament plorat, tant com havia sigut temut: no ens va deixar res, almenys legalment. Quedava però una única i anhelada esperança: el cofre del tresor.

Últimament ens havia parlat sovint, des de la capçalera de la taula, del petit cofre que guardava sota el llit, en el que hi havia amagat tot el que de valor havia gaudit en vida.

I feu bastant soroll en obrir-se, molt més del que va fer després, quan ens va oferir un simple plànol de les terres que envoltaven el mas. Sense cap indicació, a més, d'on podia ser el tresor que somniàvem.

Allí havia nascut i allí havia mort. Aquelles terres eren escenari, i testimoni, de la seva vida, un tresor irrecuperable ara ja que per a nosaltres no valien res.

Ni tant sols emparant-nos en la nostra estultícia vàrem aconseguir treure'ns de sobre aquella sensació de vergonya incontinguda.

Ferran Cerdans Serra
Salou, 1995
Conte inèdit