Última sessió de seminari.

Com a cloenda del primer trimestres les tutores de seminari ens han volgut fer un petit regal, i és per això que hem realitzat una activitat diferent, ens hem ajuntat tot el grup d'educació infantil de tarda i hem assistit a l'auditori on una professora de la mateixa facultat ens ha explicat el per què dels contes; el què, el qui, el com, el quan i l'on. Per fer-ho ho ha fet com no podia ser d'altre manera explicant-nos dos contes nadalencs.

Ha estat una sessió diferent però molt agraïda. En un primer moment quans ens van dir que vindria algú per explicar-nos com explicar contes, no hem va fer massa gràcia ja que a l'edat que tenim estar pendents d'un conte i gaudir com ho fan els més petits és complicat, però s'ha de reconèixer que ha fet una molt bona feina, ha aconseguit que riguem, que participem, que estiguem atents... en definitiva que gaudim dels contes, com feia temps que no ho fèiem.

I ja per acabar, a la conclusió que vàrem arribar després de l'activitat és que alhora d'explicar un conte si ho fas amb ganes, si tu gaudeixes els teus espectadors també o faran i un altre punt molt important és que s'ha d'estar segur del que un diu, perquè sigui 100% creïble el que esta explicant.

10 de Desembre de 2009.

En la sessió d'avui de seminari hem començat per l'explicació de contes.
La primera ha estat la Nostra companya Leticia, la qual ens ha explicat el conte de Hansel y Gretel. El segon ha estat l'Arnau, que ha optat pel conte dels tres porquets.


Seguidament l'Alexandra ens ha explicat el conte de La sorpresa de la Nandi; i finalment la Laura M. ens ha explicat La Història de Tabalet.

Després hem continuat amb l'actualitat educativa.
Avui la Laura Figueres ens ha portat una noticia procedent de Perú en la qual explicava la construcció d'una bebeteca, és a dir, una biblioteca per bebès. En la qual aniran les mares amb els seus fills, per tal de llegir-lis un conte, d'aquesta manera es fomenta la lectura de contes, es busca un entreteniment pel dia a dia de la mare i tenen un lloc de lectura destinat únicament als bebès.
He de dir que jo no coneixia les bebeteques, ara després de saber-ho, considero que tampoc són necessàries, és a dir, la lectura d'un conte al teu fill és una cosa molt intima, i per això on ho faràs millor que a casa teva amb tranquil·litat? o si no, com es fa aquí a Catalunya que les biblioteques públiques tenen una zona destinada únicament a l'etapa infantil, on les mares poden anar per llegir contes als seus fills.
Un altre punt important és que Perú no és un país ric, sinó més aviat el contrari i per això crec que haurien de destinar aquests diners a construir o millorar escoles, biblioteques, centres de salut... i no pas a innovar, a volguér realitzar una cosa nova, que al cap hi ha la fi si no estigués tampoc es trobaria a faltar

I ja per posar punt i final a la classe hem fet entorn sonor.
Avui l'hem presentat la Jessica i jo; i hem arribat a la conclusió que estem contaminats acústicament, diàriament estem sotmesos a un munt de sons i sorolls que encara que no els escoltem, els sentim i ens van carregant. Un exemple, a vegades hi ha un sorolls de fons, com un motor que no és massa molest, tot i així quan deixa de funcionar sents un descans impressionant... I que si et posessis a escoltar tots els sons que pots sentir només en un dia, acabaríem histèrics!

I FINS AQUÍ LA ÚLTIMA CLASSE DE SEMINARI!!

3 de Desembre de 2009

Avui ha estat una sessió de seminari molt atrafegada!! Per què?
Perquè tenim moltes activitats acumulades de setmanes passades, per aquesta raó hem anat per feina.
Primer hem començat amb l'explicació de contes.
La primera en explicar ha estat la Sílvia Sala, explicant-nos un conte que anava al voltant d'un llop bo. Després, la Gemma Ibáñez ens ha explicat el conte d'un rectangle que volia ser quadrat. I per finalitzar, jo he explicat el conte de Que no dorms, Pigada?
Els dos primer contes no els coneixia i m'han agradat, però he de dir que el de la Gemma m'ha sorprès; ha anat explicant la història mentre anava fent tot el que deia amb una fulla de paper de diari, amb això ha aconseguit que mantinguéssim l'atenció fins a l'última paraula que ha dit!
I la meva explicació cerc que m'ha sortit bé, malgrat la vergonya que em feia, encara que la Loles m'ha dit que el pròxim cop que expliqui un conte he d'anar una mica més lenta.

Hem continuat amb l'actualitat educativa.
Les primeres en exposar han estat la Laura Rovira i l'Anna Porcar, les quals han exposat una noticia molt actual, ja que tracta del més gran dilema que tenen actualment els pares, és a dir, avui en dia els infants acaben la seva jornada escolar més o menys a les 5 de la tarda, no obstant els pares no, i que han de fer llavors? una opció pot ser un cangur, però això requereix un gran gasto al llarg del mes; demanar el favor a algun familiar, deixar-los a activitats extraescolars... i és aquest tema el que tracta la noticia, que és millor apuntar als nens a activitats extraescolars o donar-los les claus de casa perquè tornin sols? són aquests últims als que la noticia anomena "niños llavero".
I la següent ha estat l'Alexandra Calero, la noticia de la qual tracta sobre la creació d'aules voluntàries d'acollida, en las quals hi aniran els alumnes estrangers per tal d'aprendre el català. Aquests alumnes únicament assistiran a l'aula un mes, després estaran a l'aula "normal" amb la resta d'alumnes per tal que no es sentin discriminats i que puguin seguir les classes que s'impartiran. A demés d'això a aquestes ales també podran acudir els pares amb la particularitat que no els costara ni un euro.

I finalment per acabar la sessió hem llegit i comentat els entorns sonors de la Gemma Ibáñez, la Sílvia Sala i la Laura Rovira.

MNAC.

Avui en el segon dia de la setmana d'activitats extraordinàries, hem assistit al museu MNAC, per tal de veure "Dansa de fades i follets" El món de les fades i els follets a través de les col·leccions del MNAC.

En un primer moment ens han portat a tots en una sala on una de les encarregades del servei d'educació del museu ens ha explicat una mica la història i la oferta educativa que ofereixen per cada tipus de públic, no obstant, ha emfatitzat en el públic més petit (Educació Infantil), ja que és el que més ens interessa. Per fer la xerrada més visual, ens ha fet entrar a la web del museu on està tot el programa educatiu que ofereixen, i a demés hem donat un cop d'ull a la web en general, on ens hem parat per mirar una part molt interessant de la web, on a partir de diverses obres que tenen exposades al museu, una il·lustradora amb col·laboració amb el programa de TV3 una mà de contes, ha realitzant 20 històries a partir de les obres d'art.

Seguidament, ens hem dividit en dos grups i cada un ha assistit a una exposició, uns a So i color. Aproximació a l'art romànic i la resta (a la que jo he assistit) a Dansa de fades i follets. En aquesta una "monitora" ens ha fet un recorregut per totes les obres de la col·lecció; la noia ha intentat fer-nos-ho com si fóssim nens d'infantil, encara que ha anat puntualitzant certes coses, d'aquesta manera a cada obra que paràvem ens anava fent preguntes , com ella deia, per tal de guiar la visió dels nens i a demés per no perdre el interès dels infants, anava fent jocs, treien dibuixos, titelles, varetes màgiques, flors de roba...

Finalment, per acabar la visita ens ha portat ha una sala, on primer ens ha explicat una mica el que tocaria fer amb els nens i després ens ha fer ballar la dansa que ballarien tots plegats, per tal de recordar tot el que durant la visita a les obres, la guia els ha anat dient.

En un primer moment jo tenia el pensament que els museus d'aquest estil no eren per nens tant petits, perquè per assistir-hi, ja tindrien temps quan fossin més grans i que en aquestes edats havien de fer coses "per nens" és a dir, activitats que són per aquesta determinada edat i que quan creixin ja no tindran oportunitat de fer-les, no obstant, després de la visita he canviat de parer. Per què no poden realitzar activitats dels dos estils? és més, és recomanable fer aquestes activitats ja que d'aquesta manera els nens coneixen des de ben petits el que són els museus, es motiven i gaudeixen de les històries que els guies els expliquen i fins i tot treballen les habilitats corporals i la imaginació, ja que durant la visita la guia ens ha fet representar i caminar com a follets i fades.

Musiquetes.

Mirant Tv3, en concret l'espai Internet vaig descobrir un espai pels més petits, anomenat musiquetes. És un espai destinats als infants, al igual que als educadors/es i als pares; i on hi podem trobar des de:

• Els personatges típics dels contes... dracs, princeses, bruixes...
• Jocs, per exercitar la memòria, per aprendre a escriure, per relacionar formes...
• Una agenda, on ens informa d'activitats, novetats de llibres, espectacles infantils que es realitzen...
• També té la possibilitat de baixar-te fons d'escriptori, músiques, postals, retallables...
  

En definitiva, trobo que és una pàgina molt completa destinada als infants, cosa poc freqüent, ja que la societat en general creu que Internet és només pels joves i els adults, que els infants no hi tenen res a veure, no obstant, trobo que Internet igual que la televisió és un mitjà de comunicació i aprenentatge i que per tant no hem de tancar cap porta al aprenentatge dels petits , ja que com més tinguin al seu abast més podran aprendre, encara que, lògicament sempre acompanyats d'adults que els guiïn i els ajudin a triar els camins més idonis.

Extret de: www.musiquetes.com

12 de Novembre de 2009.

En la sessió d'avui de seminari hem realitzat un debat / reflexió sobre la pel·lícula Billy Elliot; primer hem parlat sobre la diferència entre sexe i gènere...
Sexe, és el ser d'un determinat sexe i manifestar-se com el mateix, o manifestar-se com el sexe contrari; en canvi gènere, està marcat per la societat, és a dir, la societat ha establert que uns determinats jocs, aficions, activitats... són per un determinat sexe (masculí o femení) i si un del sexe oposat intenta accedir-hi són mal mirats per la societat, un exemple podia ser, si un nen decideix que vol jugar amb nines, aquests ja està marcat com d'homosexual.
També hem deduït que ha la pel·lícula hi ha un problema de sexe, és a dir, l'amic d'en Billy que mostra una estima pel seu amic, que es vesteix de dona... és a dir, que manifesta el sexe contrari al seu; en canvi, el problema de gènere és el del Billy que vol fer ballet, és a dir, vol fer una activitat "típica" de noies, és per això que està mal vist pel pare, pel germà...
Finalment, hem arribat a la conclusió que és la societat en general la que emmarca a les persones, les nenes han de jugar a nines i els nens a futbol, al igual que, els bebès de sexe masculí ha d'anar de blau i els bebès de sexe femení de rosa... i si això varia ja està mal vist.
Després d'això i ja per acabar la classe la Mireia ens ha explicat un conte, ens ha explicat "El Petit Taronja", és un conte que no havia escoltat mai i que m'ha agradat, ja que amb aquest els nens poden aprenen els colors; per tal d'explicar-lo de forma més visual, la Gemma ha col·locat una cartolina DIN-A3, i mentre anava explicant el conte l'anava representant amb pintura sobre aquest paper.

El tresor no correspost.

En la sessió d'avui de seminari hem fet la pràctica de la lectura en veu alta. En el meu cas he llegit una petita història extreta del bloc de Ferran Cerdans Serra, i és la següent:

El tresor no correspost (relat breu inèdit)

L'avi ja feia temps que desvariejava. No és que anés de mal en pitjor, com se sol dir, més aviat la seva trajectòria, pel que fa a la salut, era una línia recta submergida en el fons de la vida.

Finalment, però, la nostra incòmoda espera va ser recompensada: va morir sense patir-hi gaire, i ni tant sols feu l'esforç d'oferir a la humanitat una gran frase a la que agafar-se.

El seu testament fou llargament plorat, tant com havia sigut temut: no ens va deixar res, almenys legalment. Quedava però una única i anhelada esperança: el cofre del tresor.

Últimament ens havia parlat sovint, des de la capçalera de la taula, del petit cofre que guardava sota el llit, en el que hi havia amagat tot el que de valor havia gaudit en vida.

I feu bastant soroll en obrir-se, molt més del que va fer després, quan ens va oferir un simple plànol de les terres que envoltaven el mas. Sense cap indicació, a més, d'on podia ser el tresor que somniàvem.

Allí havia nascut i allí havia mort. Aquelles terres eren escenari, i testimoni, de la seva vida, un tresor irrecuperable ara ja que per a nosaltres no valien res.

Ni tant sols emparant-nos en la nostra estultícia vàrem aconseguir treure'ns de sobre aquella sensació de vergonya incontinguda.

Ferran Cerdans Serra
Salou, 1995
Conte inèdit

29 d'Octubre.

La sessió d'avui ha començat amb la narració de "La Castanyera" per part de la nostra companya Marta Delgado. La Marta no ha realitzat simplement una narració acompanyada del conte, sinó que l'ha enriquit l'aportació de diversos elements com castanyes, un moniato, un cistell... a demés durant la narració ens ha anat fent diverses preguntes al igual que fer-nos participar de tan en tan. Finalment, per acabar la seva activitat, ens a repartit un full de paper on ens ha demanat que cada un de nosaltres dibuixes la nostra castanyera.
Desprès d'aquesta activitat, la Loles ha dut a classe els treballs d'"educació i vida quotidiana" que la passada setmana li vam entregar, per tal de comentar l'estètica que cada un de nosaltres ha empleat a l'hora de realitzar el treball, per exemple hem comentat les portades el que hi hem posat i com ho hem posat, si hem fet índex, bibliografia...
no ho sé... aquesta segona part m'ha semblat molt productiva ja que d'aquesta manera hem apres com presentar un bon treball universitari (almenys estèticament), com citar els llibres, les revistes.... ja que en aquest primer treball la Loles no ens va donar cap indicació de com fer-ho, per tal que així ella pogués veure com treballem i com entreguem els treballs,. Gràcies a aquesta classe a partir d'ara a l'hora d'entregar un treball ja ens cenyirem estrictament a la normativa de la universitat.

27 d'Octubre.

En la sessió d'avui de seminari hem fet diverses activitats. Per començar la Patri ens ha explicat un conte, en concret "el conte de Rumpeltinsky". Segons el meu punt de vista ha fet una bona explicació del conte ja que al no ser un conte molt conegut m'ha tingut totalment atenta i impacient, a més tenia el conte totalment interioritzat, ja que com a únic suport a utilitzat unes imatges dels personatges que apareixien en el conte.
Seguidament la Laura Figueres, ens a explicat "l'ànec lleig", en aquests cas l'explicació ha estat diferent ja que portava el conte i l'anava ensenyant, bé ensenyava els dibuixos. No obstant trobo que l'ha explicat massa ràpid, suposo que pel fet que estava una mica nerviosa.
Al final de cada conte hem fet una petita reflexió sobre com ho havien fet i sobre el que ens semblen els contes populars.
En quant a lo primer, hem arribat a la conclusió que en la finalització d'un conte s'ha d'intentar fer preguntes, per tal que als nens els quedi clar i per veure que és el que els queda del conte , també s'ha de fer especificacions de coses, per exemple: en els contes surten algunes expressions que estaria bé el adaptar-les al vocabulari dels nens per tal que la comprensió dels contes els sigui més fàcil.
En quant a la pregunta de si els contes populars són apropiats... considero que depèn; és a dir, és bo per d'aquesta manera la cultura d'aquests contes que ja s'havien els nostres avis no es perd... però per un altre banda, també s'ha de tenir en compte que els valors que volen recalcar aquests contes estan una mica desfasats, per exemple el conte de l'ànec lleig, emfatitza en la discriminació i la diferenciació d'allò que no és igual. Per això crec que s'han d'alternar contes populars amb contes més moderns que aportin als nens uns valors més de la societat actual.
Finalment, la Marta Delgado i la Sílvia sala han fet l'exposició d'una noticia sobre actualitat educativa; la noticia que han portat tractava d'una escola francesa que té una normativa interna en la qual diu que dins del col·legi no es pot portar res al cap, és per això que han expulsat temporalment a una nena de 12 anys de religió islàmica per portar el vel.
La classe ha finalitzat amb un debat induït pel tema de la noticia.

Sobre contes.

Alhora d'explicar un conte als infants s'ha de tenir present diversos aspectes, no és només llegir i que els nens escoltin sinó que és necessari el següent.

• El nen no l'hi treu la vista de sobre al narrador, per la qual cosa s'ha de jugar amb la veu, la gestualitat, la mirada, s'ha de fer interactuar al nen amb preguntes...
• El conte explicat s'ha de conèixer bé, ja que el conte sempre s'ha d'explicar i no llegir; s'ha de tenir assimilat i no "aprés de memòria". A més a més, el nen posa més atenció si s'explica el conte i no pas si es llegeix.
  
• La persona (narrador) s'ha de prendre molt enserio el conte, encara que hi hagi moltes repeticions, s'han de realitzar, ja que són nens petits i les coses se'ls ha de repetir diverses vegades, perquè a partir de les repeticions aprenen.
• S'han de tenir clars els elements principals del conte.
• Tots els nens han de seure en una mateixa filera ¡ davant del narrador.

Explicació dels fets:

• El conte s'ha d'explicar sense interrupcions i amb una velocitat ascendent, és a dir, s'ha de començar amb un ritme de veu lent, per tal que el nen s'interessi i entri en el conte, i anar elevant la velocitat, per tal que el nen no s'avorreixi i perdi l'interès.
• En el cas que un nen perdi l'interès, el narrador mai l'hi a de dir (vocalitzar) cap paraula, amb un gest o una mirada l'hi ha de fer entendre que estigui atent, ja que si el narrador para el conte per dir-li alguna cosa al nen en concret, pot provocar que la resta de nens que fins el moment estaven atents, es distreguin.
  

Veu:

• Mai no s'ha de cridar i s'ha de tenir i mantenir durant tot el conte una veu tranquil·la i reposada.
  

Per tal d'assegurar l'èxit en l'explicació d'un conte s'ha d'utilitzar la simpatia i la paciència.

20 d'Octubre.

En la sessió d'avui, de seminari em dut a terme diverses activitats.
Primer de tot em fet l'entrega del treball realitzat sobre el llibre "d'educació i vida quotidiana" de l'autora Eulàlia Bosch. Tot seguit em realitzat una activitat que la portem allargant des de ja fa unes setmanes, l'activitat consistia en portar un objecte que ens recordes a la nostra infantessa; en el meu cas he dut la meva primera llibreta de l'escola bressol, en la qual cada dia la professora escrivia el que havia fet durant el dia com menjava, dormia... i també servia perquè els pares i la professora estiguessin en continu contacte, aquesta activitat ha dut una mica a tota la classe a la melancolia, al record... al record pel temps passat.

Seguidament la Laura Morales i jo mateixa em fet l'exposició oral d'una noticia; en aquests cas la noticia fa referència a una escola angles, la qual ha canviat de direcció, i aquest nou personal ha introduït unes noves normes molt radicals envers la vestimenta del professorat. No els deixa anar vestits de "manera informal", i han d'anar vestits com executius, amb vestits elegants... un cop feta l'exposició de la noticia em realitzat una mica de debat, per tal d'exposar els nostres punts de vista sobre la noticia.

I finalment, per donar per acabada la classe la Jessica, ha dut a terme l'explicació un d'un conte, en aquests cas ha estat el de la caputxeta vermella.