Debat.

Des de l'assignatura de comunicació oral, escrita i digital, ens van proposar de realitzar un debat una mica preparat.
El grup en el que jo estava varem tractar el tema de la immigració a les escoles i a la societat en general, un tema molt extens i conflictiu i més en els dies que corrent. Com molt bé ens va dir l'Anna actualment el tema de la immigració està molt susceptible per tots els esdeveniments que estan succeint en la nostra societat.

Seguidament us deixo el guió del nostre debat, tot i que estigués preparat, a mida que cada component del grup anàvem sortint per refutar algun dels temes que el bàndol contrari exposava, anàvem aportant idees que se'ns podien acudir en el mateix moment.

Com a conclusió puc dir, que va ser una nova experiència ja que un debat en aquestes condicions no l'havíem realitzat, havíem fet els típics debats de seminaris on hi participàvem tot el grup i no teníem una mestra i alumnes que ens estiguéssin avaluant, ni teníem públic.
A part d'això, també puc dir que vam deixar alguns punts una mica oberts ja que creiem que eren molt conflictius i valia més la pena no situar-nos ni a favor ni en contra per tal de no crear polèmica; i finalment l'Anna ens va recomanar que per a futurs debats preparats, no siguem tant estàtictes, és a dir, el debat abans de fer-lo davant de tota la classe el varem assajar dues vegades per tal de saber en quin punt li tocava sortir a cada una i per saber el que diríem en cada moment, i per això en alguns punts ens varem estancar una mica i no va ser tant fluid i espontani com ens hauria agradat.
No obstant això, com ja he dit ha estat una nova experiència interessant per nosaltres, que ens va sortir molt millor del que ens esperàvem i que no varem rebre masses crítiques per part de l'Anna.

Immigracio.Debat.Comunicacio

View more documents from ariadna10.

Recitació.

Des de l'assignatura de comunicació l'Anna volia comprovar les nostres aptituds per la recitació i per el parlar en públic, i és per això que ens va dir de fer una recitació; en un primer moment era individualment, però més tard l'Anna ens va permetre el fer-ho en grup, pel simple fet que els nervis en juguen molt males passades.

El nostre grup de recitació, varem decidir el buscar una història on hi haguéssim diversos personatges ja que érem sis persones, i al final vam decidir realitzar la història de la Blanca Neus i els set nans.

Les sis varem realitzar una rima per cada una i varem decidir quina seria la gesticulació que faríem, per tal que fos tot més creïble i divertit. I les rimes de cada una i l'ordre d'aparició va ser:

• Núria: Hola sóc el dormilega i m'agrada molt dormir i no buscar brega.
  
• Cora: Hola sóc el mocós i el meu mocador porta dibuixat un ós.
  
• Bea: Hola sóc el tímid i sempre tinc molta vergonya, no us rigueu, no és conya.
• Laura: Hola sóc el savi i se tantes coses com un avui.
  
• Ariadna: Hola sóc el feliç i m'agrada molt menjar pastís.
• Leti: Hola sóc el mudet i he aprés a parlar gràcies als meus germanets.
• Totes: I falta el rondinaire que no ha vingut perquè no li agrada que l'emprenyin gaire. I tan al principi com al final vam cantar la cançó típica de la pel·lícula.

Al principi abans de la recitació, mentre mirava la resta de companys fent les seves recitacions estava molt nerviosa. Després quan varem cantar la cançó i ens varem situar davant de tota la classe em vaig relaxar una mica, perquè volgués o no volgués ho havia de fer, ja que si no ho feia fallava a les meves companyes, per això vaig respirar, vaig anar recordant el que jo havia de dir i fer i un cop ho vaig deixar anar, vaig sentir molta relaxació!!
Realment per la resposta de l'Anna i de la resta de companys de classe crec que els va agradar, si més no van riure i van passar una bona estona. A més ninguna de les sis es va quedar en blanc ni va estancar-se i les gesticulacions van sortir tant i com les volíem. En definitiva, ha estat una experiència més, que ens va sortit prou bé, i que ens va fer retrocedir una mica en el temps i recordar els temps en els que ens ho passàvem bé veient la pel·lícula de la Blanca Neus i els set nans.

Territori.

Des de l'assignatura de TIC i de Comunicació ens van proposar de fer un treball anomenat territori, el qual consistia en triat un teritori determinat com podia ser un bar, parc, poble, ciutat... d'aquest havies d'explicar les característiques, les llegendes, la vida quotidiana... és a dir, explicar alguna cosa d'un lloc que t'agrades.
En el meu cas vaig fer el treball amb la Laura Morales i el resultat en va ser el següent!

• El power point de continuació, és el que vam mostrar als nostres companys, és a dir, el suport digital que varem utilitzar. I s'ha de dir que les fotos són fetes per nosaltres mateixes.

Ciutadella

View more presentations from ariadna10.

• I l'escrit de continuació es el que varem exposar davant dels nostres companys per tal que sabessin el perquè varem triar el Parc de la Ciutadella.

Parc De La Ciutadella

View more documents from ariadna10.

Com en totes les exposicions orals em vaig posar nerviosa, però crec que no em va sortir tant malament com podia esperar. És veritat que vam començar indecises, però un cop varem començar i ens varem habituar, crec que va estar bé! i que ens va sortir una bona presentació, i treball en general.

El tresor no correspost.

En la sessió d'avui de seminari hem fet la pràctica de la lectura en veu alta. En el meu cas he llegit una petita història extreta del bloc de Ferran Cerdans Serra, i és la següent:

El tresor no correspost (relat breu inèdit)

L'avi ja feia temps que desvariejava. No és que anés de mal en pitjor, com se sol dir, més aviat la seva trajectòria, pel que fa a la salut, era una línia recta submergida en el fons de la vida.

Finalment, però, la nostra incòmoda espera va ser recompensada: va morir sense patir-hi gaire, i ni tant sols feu l'esforç d'oferir a la humanitat una gran frase a la que agafar-se.

El seu testament fou llargament plorat, tant com havia sigut temut: no ens va deixar res, almenys legalment. Quedava però una única i anhelada esperança: el cofre del tresor.

Últimament ens havia parlat sovint, des de la capçalera de la taula, del petit cofre que guardava sota el llit, en el que hi havia amagat tot el que de valor havia gaudit en vida.

I feu bastant soroll en obrir-se, molt més del que va fer després, quan ens va oferir un simple plànol de les terres que envoltaven el mas. Sense cap indicació, a més, d'on podia ser el tresor que somniàvem.

Allí havia nascut i allí havia mort. Aquelles terres eren escenari, i testimoni, de la seva vida, un tresor irrecuperable ara ja que per a nosaltres no valien res.

Ni tant sols emparant-nos en la nostra estultícia vàrem aconseguir treure'ns de sobre aquella sensació de vergonya incontinguda.

Ferran Cerdans Serra
Salou, 1995
Conte inèdit

Qui ets tu?

Des de l'assignatura de comunicació l'Anna ens va proposat de fer una descripció d'algun company/a de la classe a partir dels detalls. En el meu cas he descrit a la Laura Morales, i perquè pogueu veure el power point que vaig ensenyar als meus companys per tal de presentar a la Laura, el penjo tot seguit. Espero que us agradi!

Qui Ets Tu

View more presentations from ariadna10.

Debats.

Avui en dia un debat és una forma de comunicació i expressió molt utilitzada, prova d'això és que tant a la televisió, com a Internet, com a les aules... s'utilitza, ja que apart de discutir sobre un tema, dones dos punts de vista completament oposats.
És per aquestes raons que des de l'assignatura de comunicació, l'Anna ens ha proposat de fer-ne un, per això vam dedicar part de la classe del dia 4 de Novembre a parlar sobre els debats, tot i l'explicació, l'Anna ens va proposar de veure un vídeo per tal d'entendre millor en que consisteixen i com es duen a terme els debats; el vídeo tracta de la final de la lliga de debat entre les universitats d'Alacant i de Lleida, d'aquest mateix any 2009, i en aquest es pot veure perfectament els dos bàndols que hi participen, la funció de cada component del equip, qui és el moderador i que fa... és a dir, coses bàsiques que s'han de saber per tal de realitzar un debat com mana.

Com parlar bé en públic.

Fa unes setmanes l'anna Mckay ens va proposar de llegir el llibre de " Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat i el dimecres passat vam fer a classe una posada en comú dels aspectes més rellevants que el llibre ens ofereix per tal de ser un bon comunicador. Les coses més importants que van sortir són:

Relacionat amb el contingut.

• el contingut ha d'estar ben estructurat i clar, cal donar a conèixer al públic la intenció del discurs.

Llenguatge corporal.

• L'orador ha de procurar fer una bona gesticulació, tenir cura de la posició, les mirades, el somriure i utilitzar tècniques per amagar el nerviosisme, etc.

La veu.

• Utilitzar un bon to de veu, procurar modular tant el ritme com el volum, acompanyar a fer més entenedor el discurs i a destacar elements claus.
• La qualitat del llenguatge oral és un dels elements del discurs que fa que els oients puguin seguir i comprendre amb més facilitat.

Elements de l'entorn. Proxèmia.

• Cal tenir cura de l'entorn on es realitza el discurs, per tal de crear un clima i un ambient adequat pel discurs.
• L'ús dels audiovisuals és un bon recurs per acompanyar el discurs i a la vegada donar pautes per seguir el contingut.

Estratègies per a captar el públic.

• Una bona actitud de proximitat ajuda a adquirir una major complicitat amb el públic.
  
• Els exemples i anècdotes donen un aire de proximitat.
  
• Davant des les possible preguntes o dubtes és important no menysprear mai amb les respostes.
  
• Ser clar, breu i precís alhora d'exposar el tema per tal que el públic s'interessi el màxim possible.
  

Aquestes són una mica les coses clau que vam comentar a la classe.
Hi ha coses que són molt lògiques però que una persona les oblida quan estada davant d'un auditori ple, és per això que totes aquestes coses no únicament les has de saber de manera literal sinó que las has de pràctica, per tal d'aconseguir ser un bon comunicador i d'aquesta manera que el teu discurs arribi a tothom.
A partir d'ara a l'hora de fer un presentació en veu alta intentaré aplicar la major part d'aquestes estratègies per tal de realitzar una activitat amb èxit.

Ana del Barrio Saiz. Conferència.

El passat dimecres dia 21 d'Octube va acudir a l'auditori de la facultat de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, la psicòloga Ana de Barrio.
L'anna del Barrio Saiz és llicenciada per la universitat Autònoma de Madrid i la Rijksuniversiteit de Leiden (Holanda); és especialista en psicologia evolutiva i els últims 31 anys ha viscut en diversos països europeus com: Holanda, Alemanya, Bèlgica i Suïssa.
L'Anna, els últims dos anys ha estat immersa en un projecte educatiu amb l'agència holandesa MUTANT, anomenat "Millorant la qualitat professional mitjançant comunitats d'aprenentatge crític i estratègies de diversitat", i és d'aquest projecte del qual ens va venir a parlar.

Va començar la conferència explicant dues anècdotes, una tècnica molt bona per tal de crida l'atenció de l'espectador; una de les dos em va agradar i em va fer pensar... era la següent:
explicava que una nena de 4 anys li va dir a s'ha mare que de gran volia ser "mestra de nens" però que d'aquesta manera ella no podria tenir fills; la nena tenia aquesta impressió, perquè tenia 4 professors els quals no tenien fills, és per això que ella va pensar i reflexionar que si en un futur volia ser mestra ja no podria tenir fills.
Seguidament va començar amb el que era el projectes, en que consistia, els objectius que es van marcar al principi, els resultats que van obtenir i a les conclusions que van arribar.