Com parlar bé en públic.

Fa unes setmanes l'anna Mckay ens va proposar de llegir el llibre de " Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat i el dimecres passat vam fer a classe una posada en comú dels aspectes més rellevants que el llibre ens ofereix per tal de ser un bon comunicador. Les coses més importants que van sortir són:

Relacionat amb el contingut.

• el contingut ha d'estar ben estructurat i clar, cal donar a conèixer al públic la intenció del discurs.

Llenguatge corporal.

• L'orador ha de procurar fer una bona gesticulació, tenir cura de la posició, les mirades, el somriure i utilitzar tècniques per amagar el nerviosisme, etc.

La veu.

• Utilitzar un bon to de veu, procurar modular tant el ritme com el volum, acompanyar a fer més entenedor el discurs i a destacar elements claus.
• La qualitat del llenguatge oral és un dels elements del discurs que fa que els oients puguin seguir i comprendre amb més facilitat.

Elements de l'entorn. Proxèmia.

• Cal tenir cura de l'entorn on es realitza el discurs, per tal de crear un clima i un ambient adequat pel discurs.
• L'ús dels audiovisuals és un bon recurs per acompanyar el discurs i a la vegada donar pautes per seguir el contingut.

Estratègies per a captar el públic.

• Una bona actitud de proximitat ajuda a adquirir una major complicitat amb el públic.
  
• Els exemples i anècdotes donen un aire de proximitat.
  
• Davant des les possible preguntes o dubtes és important no menysprear mai amb les respostes.
  
• Ser clar, breu i precís alhora d'exposar el tema per tal que el públic s'interessi el màxim possible.
  

Aquestes són una mica les coses clau que vam comentar a la classe.
Hi ha coses que són molt lògiques però que una persona les oblida quan estada davant d'un auditori ple, és per això que totes aquestes coses no únicament les has de saber de manera literal sinó que las has de pràctica, per tal d'aconseguir ser un bon comunicador i d'aquesta manera que el teu discurs arribi a tothom.
A partir d'ara a l'hora de fer un presentació en veu alta intentaré aplicar la major part d'aquestes estratègies per tal de realitzar una activitat amb èxit.

Educació i vida quotidiana.

El passat dimarts dia 20 d'Octubre vam fer l'entrega a seminari del treball realitzat sobre el llibre d'"educació i vida quotidiana". És un llibre de l'Eulàlia Bosch i consisteix en 26 historietes que tracten fets que li han succeït a l'autora mateixa o a coneguts seus en la vida del dia a dia.

És un llibre molt amè i que t'enganxa ràpid perquè com bé diu el títol del llibre són fets molt quotidians, en els quals més d'un es pot sentir molt identificat.

29 d'Octubre.

La sessió d'avui ha començat amb la narració de "La Castanyera" per part de la nostra companya Marta Delgado. La Marta no ha realitzat simplement una narració acompanyada del conte, sinó que l'ha enriquit l'aportació de diversos elements com castanyes, un moniato, un cistell... a demés durant la narració ens ha anat fent diverses preguntes al igual que fer-nos participar de tan en tan. Finalment, per acabar la seva activitat, ens a repartit un full de paper on ens ha demanat que cada un de nosaltres dibuixes la nostra castanyera.
Desprès d'aquesta activitat, la Loles ha dut a classe els treballs d'"educació i vida quotidiana" que la passada setmana li vam entregar, per tal de comentar l'estètica que cada un de nosaltres ha empleat a l'hora de realitzar el treball, per exemple hem comentat les portades el que hi hem posat i com ho hem posat, si hem fet índex, bibliografia...
no ho sé... aquesta segona part m'ha semblat molt productiva ja que d'aquesta manera hem apres com presentar un bon treball universitari (almenys estèticament), com citar els llibres, les revistes.... ja que en aquest primer treball la Loles no ens va donar cap indicació de com fer-ho, per tal que així ella pogués veure com treballem i com entreguem els treballs,. Gràcies a aquesta classe a partir d'ara a l'hora d'entregar un treball ja ens cenyirem estrictament a la normativa de la universitat.

Ploreu, ploreu ninetes.

Fa uns dies des de l'assignatura de llenguatge musical, vam realitzar una activitat en grups, la qual consistia en triar unes 10 cançons del llibre TAT. Aquestes cançons ens les havíem d'aprendre i crear una mena de coreografia per tal de dur-la a terme a la classe, no obstant, no vam haver de fer les 10 cançons, sinó que la Reina en va triar 2 de cada grup, per tal d'evitar que es repetissin les cançons.

El en grup que jo estava també hi havia la Laura Morales, la Letícia Ribas i la Alexandra Calero i nosaltres vam representar les cançons de ball manetes i ploreu ninetes; per tal de veure un fragment del vídeo de ploreu ninetes el deixo a continuació.

Va ser una activitat molt divertida, encara que vaig i crec que tots vam passar una mica de vergonya, ja que cantar i "ballar" una cançó infantil per a persones adultes no és una cosa que faríem cada dia! no obstant, com s'havíem que ho havíem de fer si o si, ens vam "compadir" entre tots i la cosa es va fer més ràpida i divertida!!

Power Point. (26.10.2009)

Els principis bàsics que s'han de tenir en compte per la bona realització d'un power point són:

1. Què estigui adaptat al públic al qual va dirigit.
   
2. En una presentació no pot aparèixer el que diré oralment, mai s'ha de duplicar la informació, sinó que la presentació (power point) ens ha d'aportar coses noves.
3. Sempre s'ha de tenir present l'objectiu, és a dir, s'ha de saber el perquè faig la presentació.

També s'ha de tenir sempre present en el suport en el qual treballarem, és a dir, en una pantalla d'ordinador, pantalla gran (classe)...

Per què posem unes determinades fotos, sons, videos... en les presentacions? i els colors?

• Ho fem per tal d'intentar aportar alguna cosa més, alguna informació més, que el text no ens ha proporcionat.
• Els colors sembla que no, però s'han de tenir molt en compte; a l'hora de posar un determinat color a una presentació s'ha d'intentar que no es trenqui l'harmonia de les diapositives en general, i buscar el color més adequat i sobretot saber el perquè posem aquell color en concret.

Programes en línia que serveixen per crear o publicar presentacions.

1. Microsoft Power Point: és el més conegut i utilitzat; també és el mes complert i el que permet més possibilitats creatives i multimedies. Aquest programa pertany a Microsoft i per tant és de pagament.
2. L'impress: és un sofware lliure i gratuït i està integrat al open office.
3. Google Docs: és una presentació online, d'aquesta manera ho pots visitar des d'on vulguis. No és una eina tant potent com el power point sinó que és més senzilla. Té la particularitat que permet crear col·laborativament les presentacions. És un servei gratuït però no lliure.
4. Slide Share: no és un programa de fer presentacions, sinó que és un servei online que ens permet publicar presentacions fetes des de qualsevol programa de creació de presentacions.

Elements de què consten els programes de presentacions.

1. Presentació: conjunt de diapositives creades des d'un programa de presentacions. Cada presentació és un arxiu.
   
2. Diapositives: són la part essencial de les presentacions.
   
3. Objectes: "coses" que col·loquen en les diapositives (textos, vídeos, imatges...)
4. Transicions: són efectes visuals i/o sonors que s'estableixen entre les diverses diapositives d'una presentació.
5. Animacions: són efectes visuals i/o sonors que s'apliquen als diversos objectes; aquestes animacions poden implicar un ordre d'entrada i un altre de sortida de les diapositives.
6. Accions: conjunt d'instruccions que executem quan fem clic o passem el ratolí per sobre d'un determinat objecte.
   

Els power points són una eina molt interessant per tal de fomentar la participació dels alumnes a l'aula.
Per finalitzar, a l'hora de fer un power point sempre me de plantejar abans de tot el, que és el que jo vull transmetre amb la presentació?

27 d'Octubre.

En la sessió d'avui de seminari hem fet diverses activitats. Per començar la Patri ens ha explicat un conte, en concret "el conte de Rumpeltinsky". Segons el meu punt de vista ha fet una bona explicació del conte ja que al no ser un conte molt conegut m'ha tingut totalment atenta i impacient, a més tenia el conte totalment interioritzat, ja que com a únic suport a utilitzat unes imatges dels personatges que apareixien en el conte.
Seguidament la Laura Figueres, ens a explicat "l'ànec lleig", en aquests cas l'explicació ha estat diferent ja que portava el conte i l'anava ensenyant, bé ensenyava els dibuixos. No obstant trobo que l'ha explicat massa ràpid, suposo que pel fet que estava una mica nerviosa.
Al final de cada conte hem fet una petita reflexió sobre com ho havien fet i sobre el que ens semblen els contes populars.
En quant a lo primer, hem arribat a la conclusió que en la finalització d'un conte s'ha d'intentar fer preguntes, per tal que als nens els quedi clar i per veure que és el que els queda del conte , també s'ha de fer especificacions de coses, per exemple: en els contes surten algunes expressions que estaria bé el adaptar-les al vocabulari dels nens per tal que la comprensió dels contes els sigui més fàcil.
En quant a la pregunta de si els contes populars són apropiats... considero que depèn; és a dir, és bo per d'aquesta manera la cultura d'aquests contes que ja s'havien els nostres avis no es perd... però per un altre banda, també s'ha de tenir en compte que els valors que volen recalcar aquests contes estan una mica desfasats, per exemple el conte de l'ànec lleig, emfatitza en la discriminació i la diferenciació d'allò que no és igual. Per això crec que s'han d'alternar contes populars amb contes més moderns que aportin als nens uns valors més de la societat actual.
Finalment, la Marta Delgado i la Sílvia sala han fet l'exposició d'una noticia sobre actualitat educativa; la noticia que han portat tractava d'una escola francesa que té una normativa interna en la qual diu que dins del col·legi no es pot portar res al cap, és per això que han expulsat temporalment a una nena de 12 anys de religió islàmica per portar el vel.
La classe ha finalitzat amb un debat induït pel tema de la noticia.

Pràctica: Tractament de la imatge.

Fotografia original

A partir d'aquesta fotografia realitzaré diverses activitats utilitzant l'editor d'imatges anomenat Gimp.

Primer de tot retallarem un fragment de la fotografia original. Com ho farem?

1. Obrim la fotografia amb el programa Gimp.
   
2. Utilitzant una de les eines que té com forma de cúter, seleccionem el fragment de la fotografia que més ens interessa.
   
3. Un cop decidit el tros, piquem amb el botó esquerre sobre de la part que em seleccionat.
4. Finalment, guardem la imatge a "desa i anomena la imatge" per tal d'obtenir una altre imatge i poder mantenir l'original.
5. El resultat obtingut serà:

Fragment de la fotografia original

La segona pràctica serà el de reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge. Ho farem de la manera següent:

1. Obrim la fotografia original.
2. Ens posem en "imatge" i piquem on diu "escalar la imatge". Un cop dins ens apareixerà un quadre amb diverses opcions, nosaltres haurem de canviar el nombre de píxels que la imatge conte d'amplada; ho posarem a 450, l'alçada ja s'ens posarà per defecte, per tal de guardar les proporcions de la imatge.
   
3. Un cop fet això piquem sobre d'on diu "escalar" i d'aquesta manera obtindrem la mateixa fotografia amb la diferència que haurem reduït el nombre de píxels originals.
   
4. El resultat serà el següent:

Imatge original amb reducció de píxels

Finalment, extreure'm un element de la fotografia, utilitzant les eines que el Gimp ens proporciona. Ho realitzarem seguint els passos següents:

1. Obrim la imatge original amb el programa.
2. Decidim quin és el element que voldrem extreure.
3. Un cop decidit, seleccionem una de les diverses eines que el programa ens proporciona, per tal de fer clonatge; jo ens aquest cas en particular he utilitzat el "tampon clonador".
   
4. Un cop seleccionada l'eina, haurem d'escollir la mida i la forma del pinzell que ens interessa.
5. Un cop tot decidit, ens col·loquem no sobre de l'element que volem treure, sinó pel seu costat. Un cop fem això, veurem que en el cursor ens apareix un símbol de prohibit i que no ens permetrà fer res, és per això que haurem de picar el Ctrl+ clic (picar amb el botó esquerre sobre una de les parts que volem clonar), sobre aquell color que ens interessi de reproduir, per tal de dissimular l'element que extreure'm.
6. Un cop fet tot això, simplement ens caldrà anar "pintar" allò que volem treure.
7. El resultat serà el següent: (Jo he extret la pilota i la data de la fotografia)

Fotografia amb un element extret

Ana del Barrio Saiz. Conferència.

El passat dimecres dia 21 d'Octube va acudir a l'auditori de la facultat de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, la psicòloga Ana de Barrio.
L'anna del Barrio Saiz és llicenciada per la universitat Autònoma de Madrid i la Rijksuniversiteit de Leiden (Holanda); és especialista en psicologia evolutiva i els últims 31 anys ha viscut en diversos països europeus com: Holanda, Alemanya, Bèlgica i Suïssa.
L'Anna, els últims dos anys ha estat immersa en un projecte educatiu amb l'agència holandesa MUTANT, anomenat "Millorant la qualitat professional mitjançant comunitats d'aprenentatge crític i estratègies de diversitat", i és d'aquest projecte del qual ens va venir a parlar.

Va començar la conferència explicant dues anècdotes, una tècnica molt bona per tal de crida l'atenció de l'espectador; una de les dos em va agradar i em va fer pensar... era la següent:
explicava que una nena de 4 anys li va dir a s'ha mare que de gran volia ser "mestra de nens" però que d'aquesta manera ella no podria tenir fills; la nena tenia aquesta impressió, perquè tenia 4 professors els quals no tenien fills, és per això que ella va pensar i reflexionar que si en un futur volia ser mestra ja no podria tenir fills.
Seguidament va començar amb el que era el projectes, en que consistia, els objectius que es van marcar al principi, els resultats que van obtenir i a les conclusions que van arribar.

Tractament de la imatge. (19.10.2009)

A més megapixels les imatges tenen més grandària i per tant més pes, molta més resolució i estan molt més definides i detallades.
Les imatges tenen:

• Grandària: aquest aspecte fa referència al nombre de píxels totals que té una imatge. Es mesura multiplicant els píxels horitzontals pels verticals.
• Pes: és la quantitat de bytes que una imatge ocupa en la memòria del nostre ordinador.
  
• Resolució: és una mesura de proporció, ja que és pot definir com la relació que hi ha entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa la imatge.
• Profunditat de color: fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a contenir una imatge.
  

Les pantalles dels ordinadors treballen a menys resolució que les impressores, és per aquesta raó que les imatges que veus a la pantalla, les has de redimensionar abans d’imprimir-les per tal d’evitar que et surtin petites, una vegada impreses. (Es mesura en punts per polsades; ppp).

Per tal de realitzar el pròxim treball de classe, utilitzarem el programa GIMP; que és un editor d'imatges lliure que té la particularitat que es pot posar en català.

Hi ha diversos formats que et permeten guardar imatges, un dels més coneguts és el format .jpg, que és un format de compressió d'imatges amb pèrdues, ja que comprimeix la imatge, és a dir, simplifica la manera de guardar els colors que una determinada imatge conte.

Sobre contes.

Alhora d'explicar un conte als infants s'ha de tenir present diversos aspectes, no és només llegir i que els nens escoltin sinó que és necessari el següent.

• El nen no l'hi treu la vista de sobre al narrador, per la qual cosa s'ha de jugar amb la veu, la gestualitat, la mirada, s'ha de fer interactuar al nen amb preguntes...
• El conte explicat s'ha de conèixer bé, ja que el conte sempre s'ha d'explicar i no llegir; s'ha de tenir assimilat i no "aprés de memòria". A més a més, el nen posa més atenció si s'explica el conte i no pas si es llegeix.
  
• La persona (narrador) s'ha de prendre molt enserio el conte, encara que hi hagi moltes repeticions, s'han de realitzar, ja que són nens petits i les coses se'ls ha de repetir diverses vegades, perquè a partir de les repeticions aprenen.
• S'han de tenir clars els elements principals del conte.
• Tots els nens han de seure en una mateixa filera ¡ davant del narrador.

Explicació dels fets:

• El conte s'ha d'explicar sense interrupcions i amb una velocitat ascendent, és a dir, s'ha de començar amb un ritme de veu lent, per tal que el nen s'interessi i entri en el conte, i anar elevant la velocitat, per tal que el nen no s'avorreixi i perdi l'interès.
• En el cas que un nen perdi l'interès, el narrador mai l'hi a de dir (vocalitzar) cap paraula, amb un gest o una mirada l'hi ha de fer entendre que estigui atent, ja que si el narrador para el conte per dir-li alguna cosa al nen en concret, pot provocar que la resta de nens que fins el moment estaven atents, es distreguin.
  

Veu:

• Mai no s'ha de cridar i s'ha de tenir i mantenir durant tot el conte una veu tranquil·la i reposada.
  

Per tal d'assegurar l'èxit en l'explicació d'un conte s'ha d'utilitzar la simpatia i la paciència.

20 d'Octubre.

En la sessió d'avui, de seminari em dut a terme diverses activitats.
Primer de tot em fet l'entrega del treball realitzat sobre el llibre "d'educació i vida quotidiana" de l'autora Eulàlia Bosch. Tot seguit em realitzat una activitat que la portem allargant des de ja fa unes setmanes, l'activitat consistia en portar un objecte que ens recordes a la nostra infantessa; en el meu cas he dut la meva primera llibreta de l'escola bressol, en la qual cada dia la professora escrivia el que havia fet durant el dia com menjava, dormia... i també servia perquè els pares i la professora estiguessin en continu contacte, aquesta activitat ha dut una mica a tota la classe a la melancolia, al record... al record pel temps passat.

Seguidament la Laura Morales i jo mateixa em fet l'exposició oral d'una noticia; en aquests cas la noticia fa referència a una escola angles, la qual ha canviat de direcció, i aquest nou personal ha introduït unes noves normes molt radicals envers la vestimenta del professorat. No els deixa anar vestits de "manera informal", i han d'anar vestits com executius, amb vestits elegants... un cop feta l'exposició de la noticia em realitzat una mica de debat, per tal d'exposar els nostres punts de vista sobre la noticia.

I finalment, per donar per acabada la classe la Jessica, ha dut a terme l'explicació un d'un conte, en aquests cas ha estat el de la caputxeta vermella.

Navegadors.

El Firefox és un sofware lliure, ja que ha estat creat per una comunitat d'usuaris, és per aquesta raó que és gratuït; en canvi l'Explorer pertany a un sofware propietari (Microsoft) i va dins del pack de Windows, per tant aquest navegador és de pagament.

El Firefox té la característica que és més ràpid i és fàcil d'instal·lar i d'utilitzar. A més a més, aquest navegador permet instal·lar complements i eines que en faciliten l'ús, per exemple permet la creació de pestanyes (encara que les últimes versions de l'explorer també ho permeten), permet bloquejar pàgines que no t'interessen, et recorda les contrasenyes...
A part de totes aquestes característiques hi ha una de molt important i és que el firefox inclou el català, és a dir, et permet posar el navegador completament en català, cosa que l'explorer no, no obstant l'última versió d'explorer, la 8, ja ho permet.

Blocs i Wikis.

BLOC
Entrades; únicament pots realitzar modificacions (canviar data, canviar format...), a més tenen una entitat independent les unes de les altres ja que estan concebudes com a textos autònoms. El contingut és estàtic.

Les entrades s'ordenen en orde cronològicament invers i cada una orta escrita la data de publicació.
Hi ha la possibilitat de deixar comentaris, això et permet saber l'opinió dels visitants. (l'opció de deixar comentaris es pot desactivar si l'autor vol); a través dels comentaris es creen comunitats de bloggers.


WIKI
El contingut s'estructura per pàgines indexades i estan en constant revisió i actualització; a més el fet de ser col·laboratius permet que els continguts es vagin enriquint amb noves aportacions. El contingut és dinàmic.
No s'ordena cronològicament; pateix actualitzacions independentment de la data de creació.
No hi ha la possibilitat de deixar comentaris.
És un espai digital de coneixement compartit on els diversos usuaris realitzen aportacions que són visibles per tothom.
Són molt més ràpids i pràctics.
La informació està sempre en un únic lloc (en una pàgina) i es relaciona amb les demés mitjançant paraules "linkades".
Les parts són:

• l'Historial; serveix per tal d'esbrinar qui ha realitzat o modificat cada una de les parts del text; les modificacions s'ordenen en ordre cronològic invers, és a dir, de més antic a més recent.
  
• Notify me; aquests apartat va informant tots els canvis que es realitzen en una pàgina en concret (la que a tu t'interessa seguir).
  
• Discussió; una norma de la wikipèdia és que sempre s'ha d'actualitzar amb temes que siguin objectius i que no creïn cap conflicte, no obstant, aquests apartat et permet discutir sobre la informació i d'aquesta manera també tens la possibilitat de tenir diversos punts de vista sobre el mateix tema.
• Edita; per tal de realitzar l'actualització.
  

Blocosfera.

Un dels treballs que hem hagut de realitzar per l'assignatura de TIC, ha estat la creació d'una blocosfera, aquest treball l'he realitzant juntament amb cinc companyes de classe (Laura Morales, Beatriz González, Núria Comajoan, Leticia Ribas i Cora Nicolás).
Per tal de realitzar aquests treball, hem creat un bloc on cada una de les components del grup a anat fent diverses aportacions sobre un mateix tema, que era la nutrició infantil dels 3 als 6 anys. Primerament varem realitzar unes entrades parlant sobre els problemes que produeixen una mala alimentació, com són la malnutrició, l'obesitat i la desnutrició i finalment hem parlat sobre la bona alimentació, és a dir, sobre quina és l'alimentació que un nen ha de seguir per tal de tenir un bon desenvolupament tant físic com psíquic.
Per tal que el bloc sigui més dinàmic i original, hem intentat que cada una de les entrades realitzades sigui diferent, és a dir, hem aportat fotografies, un vídeo, un power point, hem recomanat un llibre, noticies...

6 d'Octubre.

En la sessió d'avui de seminari, hem començat amb l'exposició de noticies en parelles, avui ha estat el torn de la Gemma i la Mireia, les quals han exposat una noticia anomenada "La "gorda" y el "llorica" de la classe"; aquesta tractava d'una professora de primària que humiliava els seus alumnes pessigant-los, tirant-lis coses... fins al punt que els nens anaven a casa amb blaus, no volien anar a l'escola, s'escapaven de classe... Malgrat tot això la professora únicament va estar inhabilitada per dos anys i va ser condemnada a pagar varies multes que sumen uns 1.000 euros.

Per començar aquesta sessió, hem realitzat una primera lectura individual per saber una mica en que consistia la noticia i seguidament les dos companyes l'han exposat de manera més simplificada i remarcant els punts més importants i rellevants. Finalment per acabar amb l'exercici han proposat de realitzar un debat, per aquesta raó, la classe ens hem partit ens dos grups, uns que anaven a favor de la professora i uns que anaven a favor dels nens.

La sessió d'avui ha estat molt agradable ja que el tema que hem tractat (el que feia referència a la noticia) m'ha semblat massa bestia i sorprenen... com una professora que en teoria ha estudiat magisteri pot arribar a maltractar tant psicològicament com físicament a criatures? I per què els pares creuen abans el que diuen els professors que el que diuen els seus propis fills?... sincerament hem sembla molt surrealista la noticia, encara que malauradament, en casos puntuals, això continua passant.

Setmana del 28 de Setembre al 2 d’Octubre.

29 de Setembre

En aquesta sessió hem continuat amb l’organització de futurs treballs que haurem de realitzar en el transcurs de la matèria.

El primer, és l'exposició oral amb parelles d'una noticia que tracti algun tema d'actualitat educativa; el segon, és la lectura i representació d'un conte davant de la classe i el tercer i últim, és una activitat anomenada "l'Entorn Sonor", en la qual haurem de reflexionar sobre tot allò que sentim però que no escoltem; això ho farem mitjançant la realització de dues llistes, una primera en la qual haurem d'anotar tots els sons que sentim des de casa nostra; i la segona serà un itinerari sonor, és a dir, haurem d'anotar tots els sons que sentim en el trajecte des de casa fins a la facultat. Un cop tinguem aquestes llistes haurem de dir quins ens semblen molestos i quins agradables; intentar esbrinar quants sons a l'hora podem identificar... un cop fet tot això s'haurà d'exposar oralment per tota la classe.

1 D'Octubre

Aquesta sessió ha consistit en una explicació del blink; hem vist les diverses aplicacions, eines, recursos... dels que disposem, i seguidament, ja per finalitzar la sessió hem realitzat un exercici pràctic que consistia en buscar a la biblioteca virtual de Blanquerna diversos llibres, revistes., articles... que eren del nostre interès.