I com a conclusió...

Fent memòria recordo el principi de curs quan era una nova assignatura, una forma diferent d'aprendre i un nou professors, en definitiva tot era diferent! i és aquí quan el Jordi ens va dir de fer un bloc per tal de tenir tot el que fèiem recollit en un mateix lloc, de tal manera que fos visible per la resta de la xarxa, companys i professors i que si pogués accedir des de qualsevol lloc.
De bloc no n'havia tingut mai cap ni acadèmic, ni personal... i em venia de nou... però com la dita diu, tot s'ha de provar i perquè no podia ser una bona idea el tema del bloc?. Mica en mica vaig anar aprenent com anava tot i com podia anar millorant, fins al dia d'avui! que tinc un bloc en bones condicions i del qual estic molt orgullosa!! ja que és una feina que he fet jo, és obra meva! i en la qual he passat hores redactant, pensat, reflexionant...

Les dos entrades que m'agradaria d'estacar, per diverses raons són:
La pràctica de Google Docs. És una eina que abans d'utilitzar-la a classe ni havia sentit a parlar d'ella i trobo que és una eina molt interessant... els cops que a l'institut m'havien arribat a omplir el correu de diverses versions d'un mateix treball i després mai trobàvem la definitiva perquè un havia escrit en un document i un altre en un altre document... en definitiva un estres! i ara gràcies al Google docs, alhora de fer un treball en grup ja no hem tingut la necessitat d'utilitzar els correus, sinó que amb un simple document ens hem entès i no hem creat cap mena conflicte, ja que el que una persona escriu ho veuen les demés i ho poden modificar.

I la segona entrada que m'agradaria destacar és la del Windows Movie Maker. Ja havia sentit a parlar del programa però mai havia tingut l'oportunitat de rebre una classe sobre el seu funcionament i a demés de ser una eina relativament fàcil d'utilitzar té molts bons resultats i és un programa que continuaré utilitzant ja sigui en l'àmbit personal com en l'acadèmic ja que és de gran utilitat.

Finalment, algunes de les eines utilitzades a classe les coneixia i en s'havia el seu funcionament, malgrat això gràcies a TIC he pogut aprendre més coses i reforçar coses que duia fluixes, com és el cas de l'audacity; en canvi altres eines com el gimp el coneixia però l'havia utilitzat alguna vegada a l'institut, ja que jo a casa utilitzo un programa d'imatges diferent i amb el qual tinc més facilitat, no obstant el conèixer una eina que és similar a la que utilitzo i que a demés és gratuïta, mai esta de més saber-ho.
En definitiva, ha estat una experiència més d'aprenentatge, útil en els dies que vivim i com a futura mestra, ja que hem utilitzat eines que en un futur no massa llunya ens faran servei en la nostre professió i en el nostre dia a dia.

Competències digitals del mestre.

Avui en dia, com bé diu en el bloc de gestió, vivim en una societat impregnada per bé o per mal, de la tecnologia. Fa més o menys una dècada la tecnologia ha evolucionat amb gran rapidesa i fludesa i és per aquesta raó que els ciutadans s'han hagut d'intentar posar el dia per tenir les minimes nocions de tecnologia i així poder gaudir les de les facilitats que aquesta ens proporciona.
Ara això ja es fa des de l'escola, i és per això que des de ben petits ja s'intenta endinsar als nens al món de les tecnologies per tal que realitzin una bona alfabetització digital i no siguin uns analfabets en el tema de les tecnologies, ja que d'aquesta manera ho tindrien molt complicat, perquè tal com anem, a la velocitat que anem, les tecnologies en poc temps estarà a TOT arreu!
A demés de tot això existeixen els currículums d'edats, on en cada etapa de l'educació posa les competències que hauria de tenir l'infant, per exemple en l'etapa d'educació infantil, els nens han d'adquirir uns coneixement específics ja establerts, i així en cada etapa.

Actualment, és fàcil l'obtenir diversos documents (UNESCO i ISTE) on ens informen de les competències bàsiques que ha de tenir un docent/professor, respecte el tema de les TIC:

UNESCO. Marca tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents.

• Nocions bàsiques de tecnologia. Els professors han de s'haver utilitzar les eines bàsiques com un navegador, un programa de presentacions... eines que han d'utilitzar en el transcurs de les classes, per tal de fer-les més amenes i innovadores.
• Aprofundiment dels coneixements i creació de coneixements.
  

ISTE. Ha distingit dos documenst diferents, un que fa referència a les competències bàsiques que haurien de tenir els docents i l'altre que fa referència a les que haurien de tenir els alumnes.

Finalment com a conclusió final, com ja he dit vivim en una societat immersa en les noves tecnologies i vulguem o no ens hem d'adaptar. Els joves d'avui en dia ho tenim molt més fàcil que els adults ja que hem crescut envoltats de tecnologia, és per això que és diu que som nadius digitals, en canvi els més grans no han tingut aquesta sort i és ara quan s'han d'adaptar i aprendre, ja que en aquest cas els adults són immigrants digitals, tot els ve de nou i és tot diferent a quan ells varen estudiar.
En definitiva, les tecnologies ens faciliten i a la vegada ens compliquen la vida, tot i això vulguem o no vivim a l'era de les tecnologies i és per això que el que ens toca és adaptar-nos i anar-nos renovant!

Última sessió de seminari.

Com a cloenda del primer trimestres les tutores de seminari ens han volgut fer un petit regal, i és per això que hem realitzat una activitat diferent, ens hem ajuntat tot el grup d'educació infantil de tarda i hem assistit a l'auditori on una professora de la mateixa facultat ens ha explicat el per què dels contes; el què, el qui, el com, el quan i l'on. Per fer-ho ho ha fet com no podia ser d'altre manera explicant-nos dos contes nadalencs.

Ha estat una sessió diferent però molt agraïda. En un primer moment quans ens van dir que vindria algú per explicar-nos com explicar contes, no hem va fer massa gràcia ja que a l'edat que tenim estar pendents d'un conte i gaudir com ho fan els més petits és complicat, però s'ha de reconèixer que ha fet una molt bona feina, ha aconseguit que riguem, que participem, que estiguem atents... en definitiva que gaudim dels contes, com feia temps que no ho fèiem.

I ja per acabar, a la conclusió que vàrem arribar després de l'activitat és que alhora d'explicar un conte si ho fas amb ganes, si tu gaudeixes els teus espectadors també o faran i un altre punt molt important és que s'ha d'estar segur del que un diu, perquè sigui 100% creïble el que esta explicant.

JClic. Els animals.

Després de provar el programa JClic i de fer el projecte de les fruites vaig voler intentar de realitzar un altre projecte, aquets cop referent als animals.
Per veure i realitzar el meu joc, només cal clicar aquí!

Trobo que el JClic és una molt bona eina pels mestres. Quan un professor explica algun tema a classe sempre busca activitats externes al llibre de text per tal de motivar els alumnes i no avorrir-los, és per això que crec que és de molta utilitat el JClic ja que permet al professor realitzar projectes fàcils de realitzar amb els quals els alumnes gaudiran i aprendran el tema que el mestre els vol ensenyar.

Portals Educatius.

Des de l'assignatura de Tic, en Jordi ens va proposar de fer un comentari descriptiu sobre dos portals educatius, en concret el portal Edu365 i Educàlia. I el document resultant és el següent.
Edu365_educalia_V1

Escultura musical.

Des de les assignatures de llenguatge visual i plàstic i llenguatge musical ens han proposat de fer una activitat conjunta i es tracta d'una escultura musical en grup.
En un primer moment s'havia de pensar quina forma plàstica li volíem donar i els sons que volíem que sonessin, és a dir, s'havia de pensar i innovar per tal de trobar sons diferents.
S'ha de dir que el tema plàstic ens va costar més que el tema sonor, ja que primer havíem pensat de fer un arrossegador en forma de cuc utilitzant diversos elements reciclats, però un cop varem anar a parlar amb la Mercè, varem entendre que el que buscaven era que innovéssim, que féssim coses diferents, i que si continuàvem amb el tema del cuc, ens tancàvem portes a la creativitat i a la imaginació; és per aquesta raó que varem decidir de fer una cosa més abstracta. I a l'idea que varem arribar, va ser la següent:

• La idea era fer un arrossegador utilitzant recipients rodons de diverses mides, com pots d'ous kinder, pots de suc, boles de forexpan (que representaven el silenci), boles de xicles i els més grans que eren fets per nosaltres mateixos, com? varem inflar globus i mitjançant la tècnica de paper marxé el varem empaperar tot, i un cop sec, varem petar el globus i el varem torna a empaperar amb paper de seda de colors, no obstant, abans d'això varem passar una veta vermella per dins de cada recipient i hi varem posar diversos elements per fer sons (xapes, pasta, llavors...). Finalment, per donar els últim retocs varem utilitzar purpurina i gomets.
  

Seguidament os deixaré un power point amb el making off i el resultat final de l'arrossegador, que va ser creat per la Laura Morales, la Beatriz Gonzáles i la Núria Comajoan.

El Meu Univers Colorista

View more presentations from ariadna10.

Ha estat un molt bona experiència! ens hi hem estat les nostres hores, ja que tot no va anar com esperàvem... havíem d'esperar a que les coses es sequessin, sens trencaven, no podíem passar la veta pels recipients... però ara veient el resultat final, n'estic molt satisfeta!!

El Joc.

El divendres 18 de Desembre a l'assignatura de educació física ens va tocar per grups presentar un tema determinat, referent a al tema de motricitat infantil, en el meu cas ens va tocar el tema del JOC. En un primer moment semblava un tema fàcil i diferent dels demés perquè no era tant extens ni complicat, ja que qui més qui menys s'havia a que ens referíem quan dèiem el JOC, no obstant al moment de posar-nos a buscar informació, vaàem començar a canviar de parer, respecte el joc hi ha molta informació (llibre, webs...) però per exemple alhora de classificar els jocs, ens vàrem trobar que a cada lloc la classificació és diferent i és per això que se'ns va fer una mica pesat el tema. Malgrat tots aquests contratemps el resultat final no ens disgusta i hem après coses noves del joc que no s'haviem!
El següent power point és el que ens va acompanyar en la nostra exposició davant de la resta de companys.

El joc_grup 18

View more presentations or Upload your own.

Debat.

Des de l'assignatura de comunicació oral, escrita i digital, ens van proposar de realitzar un debat una mica preparat.
El grup en el que jo estava varem tractar el tema de la immigració a les escoles i a la societat en general, un tema molt extens i conflictiu i més en els dies que corrent. Com molt bé ens va dir l'Anna actualment el tema de la immigració està molt susceptible per tots els esdeveniments que estan succeint en la nostra societat.

Seguidament us deixo el guió del nostre debat, tot i que estigués preparat, a mida que cada component del grup anàvem sortint per refutar algun dels temes que el bàndol contrari exposava, anàvem aportant idees que se'ns podien acudir en el mateix moment.

Com a conclusió puc dir, que va ser una nova experiència ja que un debat en aquestes condicions no l'havíem realitzat, havíem fet els típics debats de seminaris on hi participàvem tot el grup i no teníem una mestra i alumnes que ens estiguéssin avaluant, ni teníem públic.
A part d'això, també puc dir que vam deixar alguns punts una mica oberts ja que creiem que eren molt conflictius i valia més la pena no situar-nos ni a favor ni en contra per tal de no crear polèmica; i finalment l'Anna ens va recomanar que per a futurs debats preparats, no siguem tant estàtictes, és a dir, el debat abans de fer-lo davant de tota la classe el varem assajar dues vegades per tal de saber en quin punt li tocava sortir a cada una i per saber el que diríem en cada moment, i per això en alguns punts ens varem estancar una mica i no va ser tant fluid i espontani com ens hauria agradat.
No obstant això, com ja he dit ha estat una nova experiència interessant per nosaltres, que ens va sortir molt millor del que ens esperàvem i que no varem rebre masses crítiques per part de l'Anna.

Immigracio.Debat.Comunicacio

View more documents from ariadna10.

10 de Desembre de 2009.

En la sessió d'avui de seminari hem començat per l'explicació de contes.
La primera ha estat la Nostra companya Leticia, la qual ens ha explicat el conte de Hansel y Gretel. El segon ha estat l'Arnau, que ha optat pel conte dels tres porquets.


Seguidament l'Alexandra ens ha explicat el conte de La sorpresa de la Nandi; i finalment la Laura M. ens ha explicat La Història de Tabalet.

Després hem continuat amb l'actualitat educativa.
Avui la Laura Figueres ens ha portat una noticia procedent de Perú en la qual explicava la construcció d'una bebeteca, és a dir, una biblioteca per bebès. En la qual aniran les mares amb els seus fills, per tal de llegir-lis un conte, d'aquesta manera es fomenta la lectura de contes, es busca un entreteniment pel dia a dia de la mare i tenen un lloc de lectura destinat únicament als bebès.
He de dir que jo no coneixia les bebeteques, ara després de saber-ho, considero que tampoc són necessàries, és a dir, la lectura d'un conte al teu fill és una cosa molt intima, i per això on ho faràs millor que a casa teva amb tranquil·litat? o si no, com es fa aquí a Catalunya que les biblioteques públiques tenen una zona destinada únicament a l'etapa infantil, on les mares poden anar per llegir contes als seus fills.
Un altre punt important és que Perú no és un país ric, sinó més aviat el contrari i per això crec que haurien de destinar aquests diners a construir o millorar escoles, biblioteques, centres de salut... i no pas a innovar, a volguér realitzar una cosa nova, que al cap hi ha la fi si no estigués tampoc es trobaria a faltar

I ja per posar punt i final a la classe hem fet entorn sonor.
Avui l'hem presentat la Jessica i jo; i hem arribat a la conclusió que estem contaminats acústicament, diàriament estem sotmesos a un munt de sons i sorolls que encara que no els escoltem, els sentim i ens van carregant. Un exemple, a vegades hi ha un sorolls de fons, com un motor que no és massa molest, tot i així quan deixa de funcionar sents un descans impressionant... I que si et posessis a escoltar tots els sons que pots sentir només en un dia, acabaríem histèrics!

I FINS AQUÍ LA ÚLTIMA CLASSE DE SEMINARI!!

Recitació.

Des de l'assignatura de comunicació l'Anna volia comprovar les nostres aptituds per la recitació i per el parlar en públic, i és per això que ens va dir de fer una recitació; en un primer moment era individualment, però més tard l'Anna ens va permetre el fer-ho en grup, pel simple fet que els nervis en juguen molt males passades.

El nostre grup de recitació, varem decidir el buscar una història on hi haguéssim diversos personatges ja que érem sis persones, i al final vam decidir realitzar la història de la Blanca Neus i els set nans.

Les sis varem realitzar una rima per cada una i varem decidir quina seria la gesticulació que faríem, per tal que fos tot més creïble i divertit. I les rimes de cada una i l'ordre d'aparició va ser:

• Núria: Hola sóc el dormilega i m'agrada molt dormir i no buscar brega.
  
• Cora: Hola sóc el mocós i el meu mocador porta dibuixat un ós.
  
• Bea: Hola sóc el tímid i sempre tinc molta vergonya, no us rigueu, no és conya.
• Laura: Hola sóc el savi i se tantes coses com un avui.
  
• Ariadna: Hola sóc el feliç i m'agrada molt menjar pastís.
• Leti: Hola sóc el mudet i he aprés a parlar gràcies als meus germanets.
• Totes: I falta el rondinaire que no ha vingut perquè no li agrada que l'emprenyin gaire. I tan al principi com al final vam cantar la cançó típica de la pel·lícula.

Al principi abans de la recitació, mentre mirava la resta de companys fent les seves recitacions estava molt nerviosa. Després quan varem cantar la cançó i ens varem situar davant de tota la classe em vaig relaxar una mica, perquè volgués o no volgués ho havia de fer, ja que si no ho feia fallava a les meves companyes, per això vaig respirar, vaig anar recordant el que jo havia de dir i fer i un cop ho vaig deixar anar, vaig sentir molta relaxació!!
Realment per la resposta de l'Anna i de la resta de companys de classe crec que els va agradar, si més no van riure i van passar una bona estona. A més ninguna de les sis es va quedar en blanc ni va estancar-se i les gesticulacions van sortir tant i com les volíem. En definitiva, ha estat una experiència més, que ens va sortit prou bé, i que ens va fer retrocedir una mica en el temps i recordar els temps en els que ens ho passàvem bé veient la pel·lícula de la Blanca Neus i els set nans.

3 de Desembre de 2009

Avui ha estat una sessió de seminari molt atrafegada!! Per què?
Perquè tenim moltes activitats acumulades de setmanes passades, per aquesta raó hem anat per feina.
Primer hem començat amb l'explicació de contes.
La primera en explicar ha estat la Sílvia Sala, explicant-nos un conte que anava al voltant d'un llop bo. Després, la Gemma Ibáñez ens ha explicat el conte d'un rectangle que volia ser quadrat. I per finalitzar, jo he explicat el conte de Que no dorms, Pigada?
Els dos primer contes no els coneixia i m'han agradat, però he de dir que el de la Gemma m'ha sorprès; ha anat explicant la història mentre anava fent tot el que deia amb una fulla de paper de diari, amb això ha aconseguit que mantinguéssim l'atenció fins a l'última paraula que ha dit!
I la meva explicació cerc que m'ha sortit bé, malgrat la vergonya que em feia, encara que la Loles m'ha dit que el pròxim cop que expliqui un conte he d'anar una mica més lenta.

Hem continuat amb l'actualitat educativa.
Les primeres en exposar han estat la Laura Rovira i l'Anna Porcar, les quals han exposat una noticia molt actual, ja que tracta del més gran dilema que tenen actualment els pares, és a dir, avui en dia els infants acaben la seva jornada escolar més o menys a les 5 de la tarda, no obstant els pares no, i que han de fer llavors? una opció pot ser un cangur, però això requereix un gran gasto al llarg del mes; demanar el favor a algun familiar, deixar-los a activitats extraescolars... i és aquest tema el que tracta la noticia, que és millor apuntar als nens a activitats extraescolars o donar-los les claus de casa perquè tornin sols? són aquests últims als que la noticia anomena "niños llavero".
I la següent ha estat l'Alexandra Calero, la noticia de la qual tracta sobre la creació d'aules voluntàries d'acollida, en las quals hi aniran els alumnes estrangers per tal d'aprendre el català. Aquests alumnes únicament assistiran a l'aula un mes, després estaran a l'aula "normal" amb la resta d'alumnes per tal que no es sentin discriminats i que puguin seguir les classes que s'impartiran. A demés d'això a aquestes ales també podran acudir els pares amb la particularitat que no els costara ni un euro.

I finalment per acabar la sessió hem llegit i comentat els entorns sonors de la Gemma Ibáñez, la Sílvia Sala i la Laura Rovira.

Una pàgina diferent.

Fent recerca per Internet vaig arribar a una pàgina; és una pàgina destinada als més petits i a les noves tecnologies.

Qui diu que els infants no poden utilitzar els ordinadors?
Aquest espai et demostra tot el contrari ja que et proporciona recursos (programes) que poden utilitzar els nens i que són educatius i divertits, per tal d'engrescar el nen. Per exemple hi ha jocs per aprendre a moure el ratolí, altres per introduir els ordinadors en la seva vida quotidiana...
no ho sé, m'ha semblat una pàgina diferent, interessant i educativa, ja que per la xarxa hi ha poques pàgines web que parlin de noves tecnologies aplicades als més petits.

Racons a educació infantil.

En la sessió d'avui de música hem estat parlat de com seria un bon racó de música per educació infantil, i hem arribat a les següents conclusions:

• Sempre ha d'haver un lloc de relax (coixins, mantes...)
  
• Ha de ser un racó per anar-hi pocs nens, on puguin ser autònoms .
  
• Ha d'haver-hi un radiocasset o CD, per que tinguin la possibilitat de sentir música enregistrada.
  
• Està bé decorar el racó amb temes musicals com notes, claus de sol... per tal que ho associïn amb la música.
• Poden haver-hi micròfons, és un element amb el qual els nens gaudeixen molt.
• Jocs; puzles relacionats amb instruments, pregrafies (resseguir el camí fins que el music trobi l'instrument) ...
• És important que hi hagi instruments, per tal que els puguin manipular.
  
• Ha d'haver-hi partitures de cançons on hi estiguin representats els tres llenguatges, és a dir, la partitura, la cançó escrita i una imatge que representi la cançó.

En definitiva, un racó ha de ser un lloc de tranquil·litat i relax, on els infants pugin ser independents i aprendre i reflexionar a l'hora.

Després de la reflexió feta a classe, me interessat i per això he fet recerca obtenint els resultats següents:

• Aquesta pàgina web t'explica el que són els racons, com funcionen, com s'organitzen...
• La següent pàgina que he trobat interessant és del xtec i et proporciona moltes idees per tal de crear racons a la teva pròpia aula. Trobo que és una web molt interessant pels mestres i pels estudiants, ja que és molt visual i didàctica.
  
• Aquesta que pertany al Ceip Arraona és més visual, ja que ens proporciona imatges dels diversos racons que ells creen en les seves aules, està el metge, el mecànic, la perruqueria...
  
• Les dos següents pertanyen també a dos escoles, no obstant, una ens proporciona un vídeo, un recurs molt utilitzat que ens permet visualitzar molt millor com es duen a terme els racons i com reaccionen els nens en les escoles. I l'últim que és un bloc del CEIP Pau Romeva, ens ensenya una mena de presentació amb fotografies de com realitzen els nens els diversos racons.
  

Territori.

Des de l'assignatura de TIC i de Comunicació ens van proposar de fer un treball anomenat territori, el qual consistia en triat un teritori determinat com podia ser un bar, parc, poble, ciutat... d'aquest havies d'explicar les característiques, les llegendes, la vida quotidiana... és a dir, explicar alguna cosa d'un lloc que t'agrades.
En el meu cas vaig fer el treball amb la Laura Morales i el resultat en va ser el següent!

• El power point de continuació, és el que vam mostrar als nostres companys, és a dir, el suport digital que varem utilitzar. I s'ha de dir que les fotos són fetes per nosaltres mateixes.

Ciutadella

View more presentations from ariadna10.

• I l'escrit de continuació es el que varem exposar davant dels nostres companys per tal que sabessin el perquè varem triar el Parc de la Ciutadella.

Parc De La Ciutadella

View more documents from ariadna10.

Com en totes les exposicions orals em vaig posar nerviosa, però crec que no em va sortir tant malament com podia esperar. És veritat que vam començar indecises, però un cop varem començar i ens varem habituar, crec que va estar bé! i que ens va sortir una bona presentació, i treball en general.

Entorn Sonor.

Des de seminari la Loles ens va proposar un treball que consisteix en reflexionar sobre aquells sons que sentim però que no escoltem.
Abans de fer el treball vaig haver de diferència entre sentir i escoltar, realment són coses diferents? la veritat és que sí, sentir ho fem les 24h del dia, és un acte involuntari que no requereix d'atenció, la gent que no sent és perquè té algun problema auditiu; en canvi escoltar, és un acte voluntari i requereix atenció, per tal d'entrar-te del que t'estan dient.
Després d'aquesta reflexió he pogut arribar a la conclusió que és molt complicat no sentir res, és a dir, està en silenci completament, per una cosa o l'altre sempre es sent alguna cosa ja siguin sorolls externs o els del teu propi cos.
Seguidament us deixo la meva reflexió, en la que podreu trobar els sorolls que sento des de que surto de casa fins que arribo a la facultat i els sorolls que sento des de casa, més concretament des de la meva habitació.

Entorn Sonor

View more documents from Lauramoralesg.

24 de Novembre de 2009

Avui hem utilitzat la sessió de seminari per a concretar el treball referent a la setmana cultural; aquest treball consisteix en fer un power point on explicarem i reflexionarem sobre l'oferta educativa i el que ens aporten les diverses activitats que vam realitzar. A demés d'això, cada parella ha de fer un altre power point explicant el que va fer i com abans, el que ens ha aportar com a futurs mestres l'activitat lliure, que en el meu cas va ser visitar el museu Picasso.
A part de tot això, l'Arnau i la Jessica han exposat la seva noticia sobre educació, la qual tracta sobre que a les escoles angleses han reformat la normativa educativa, hi han reduït de 13 a 6 les assignatures i han decidit que es començarà a parlar sobre educació sexual als 5 anys, per tal que estiguin ben preparats i s'informin sobre el que els espera.
Sincerament, jo no veig malament aquesta nova decisió, i per què no? avui en dia els nens saben moltes coses des de ben petits i la noticia diu que es començarà als 5 anys, però lògicament a aquesta edat els hi explicaran coses que ells puguin entendre com per exemple, per què s'ha mare té un nen/a a la panxa? i per què després surt?... és a dir, "coses" quotidianes que el nen amb ...3,4,5... anys veu i no sap el perquè succeïxen, per aquesta raó crec que la nova normativa és encertada, com ja he sit sempre i quant es tractin els temes adequats i es dirigeixin d'una manera adequada i si no, si els pares no volen que el seu fill realitzi educació sexual els donen una alternativa.

Videos.

En la classe d'avui de TIC hem parlat i reflexionat sobre els vídeos.
Un lector de llenguatge audiovisual, és per exemple un espectador de cinema, el qual "llegeix" allò que el director de la pel·lícula vol transmetre.

Com sabem que ha passat un temps entre una escena i una altre d'una mateixa pel·lícula?

• Ho sabem gràcies a les "claus" que el director ens transmet, com una situació inesperada, un canvi d'estació, una pantalla negre... és a dir, que hi ha diverses tècniques que permeten realitzar aquesta mena d'efectes.

[Documentals: acompanyen el que van dient amb imatges que ho representen per exemple, parlen sobre el que mengen els ossos polars, i de cop apareix un os caçant un peix, és a dir, t'ajuden per tal que no t'ho hagis d'imaginar. A demés, els documentals estan replets d'emocions per tal de captar l'atenció de l'espectador.]

Els vídeos no transmeten fets / idees, sinó emocions mitjançant imatges, músiques... és a dir, que una determinada foto o música ens pot abocar diverses emocions com simpatia, tensió, angoixa, diversió, terror...
Hi ha diferències entre els power points i els vídeos, els power points permeten tenir moviments estàtics i interaccionar-hi, en canvi els vídeos no.

Els vídeos els podem diferència entre els vídeos lliçons i els motivadors.
Per tal de distingir-los, a classe, hem realitzat dos exercicis pràctics.
Primer exercici

• El Jordi ens ha posat uns 4 minuts d'un vídeo que tractava sobre els Ibers; al finalitzar-lo ens ha preguntat que és el que us ha quedat? i la conclusió ha estat que majoritàriament no ens ha quedat res, ja que al minut de començar el vídeo hem desconnectat. I per què ha passat això? Perquè a l'hora de mirar el vídeo ens hem fixat més en les imatges, la música... i no pas en el que deia la veu en off (monòtona, tot s'ha de dir); això ha succeït, perquè ens volia transmetre informació i no emocions. És a dir, que aquests vídeos no serveixen per veure en gran grup, sinó individualment o en grup reduït. Segons Joan Ferrer, els vídeos que transmeten fets s'anomenen vídeo lliçons.

Segon exercici

• En aquest cas ens ha posat una història de dibuixos animats, en el qual no hi havia cap mena de diàleg. A demés la perspectiva era des de dalt (picat) i la música variava depenent de la situació. Per aquestes raons, aquest segon exercici ha fet que tots estiguéssim atents fins al final i que en diverses ocasions demostréssim les nostres emocions, ja sigui perquè ens sorpreníem, rèiem... Aquesta mena de vídeos s'anomenen motivadors i són més recomanats per veure en gran grup i d'aquesta manera després poder realitzar una reflexió per veure que s'ha aprés i poder contrastar les idees.
  

Els formants dels vídeos més habituals són:

• AVI
• MOV, que funciona amb el programa anomenat Quick Time.
  
• WMV, és el més utilitzat, ja que és compatible amb el windows i per tant és pot utilitzar en la majoria d'ordinadors.
  

Els formats estàndards, respecte a la grandària dels vídeos són:

• DV, aquest té 720 píxels d'amplada per 576 píxels d'altura.
• HDV
  

A l'hora de crear un vídeo, hem de tenir present tres passos bàsics que són:
Capturar el vídeo de la càmera, Editar-lo i Convertir-lo en un format estàndard.

Després d'aquesta classe teòrica, el Jordi ens ha proposat una pràctica, aquesta consisteix en la creació d'un vídeo mitjançant el Windows Movie Maker i utilitzant diverses imatges o fragments de vídeos, sons, títols...

Corda i Descorda.

Avui com a cloenda de la setmana "cultura" hem assistit a l'auditori per tal d'estar presents en l'assaig general del concert pedagògic "Corda i descorda", concert que s'estrena aquest cap de setmana i que està recomanat per nens de 2 anys.

Per tal de començar l'activitat hem assistit al museu de l'auditor on una de les coordinadores ens ha explicat una mica les ofertes educatives que ofereixen, respecte al museu, en l'etapa d'educació infantil; ens ha explicat que les activitats es divideix en P3 i P4, on les visites al museu són únicament guiades pels professors de les mateixes escoles, ja que requereixen molt de treball a classe; i després els de P5 i primer, ja poden triar si volen visita guiada per personal del museu o no.

Després de la visita al museu, hem vist l'assaig general del concert i seguidament una altre coordinadora ens ha explicat més en general, les ofertes educatives i tot el que respecta a l'auditori en general.

Trobo que aquests concerts han de ser molt simpàtics i engrescadors pels nens, ja que si jo he gaudit no me'ls puc imaginar a ells; molts dels infants que van, possiblement que sigui la primera vegada que assisteixen a l'auditori, que veuen música en directe, que veuen els instruments en directe... i per tan els ha de resultar una experiència nova i única. A demès, en teoria, anteriorment, a classe les mestres han d'haver treballat el concert amb els nens, i després al museu veuen aquests instruments que han treballat i que segurament després veuen en acció al concert.

Extret de: http://www.auditori.org/seccions/programacio/fitxa.aspx?idconcert=505

Escola Joan XXIII: Educació i Tic.

Com a quarta activitat de la setmana "cultural" hem assistit a l'escola Joan XXIII.
L'escola Joan XXIII és partidària d'instaurar les TIC als nens de l'etapa infantil per tal que ja creixin amb les noves tecnologies.
Un cop vam arribar al col·legi situat a Bellvitge les persones que duen el servei educatiu ens van fer unes petites pinzellades de l'oferta que oferien, primer en general i després centrant-se més en l'educació infantil que és el que més ens interessava. D'aquesta xerrada en puc destacar alguns punts significatius:

• CETEI: és un centre d'innovació de noves tecnologies, situat al mateix complexe de l'escola.
• Realitzen una divisió diferent a l'etapa d'educació infantil per una banda hi ha P3 i P4, i per l'altre P5 i primer. És a dir, que la primària comença a segon.
• En educació infantil treballen de diverses formes: per projectes, per racons, jocs, plàstica, TIC (pissarres digitals), treball cooperatiu i grups reduïts. El que volen aconseguir és despertar l'interès del nen perquè gaudeixi.
  

Respectem el nivell maduratiu de cada nen, així com els diferent ritmes d'aprenentatge. Els nens en una mateixa classe es poden portar fins a un any.

Va ser una experiència molt grata i única ja que no es veu cada dia nens de 3, 4 ... anys utilitzant lliurement pissarres digitals, portàtils... és a dir, utilitzant les tecnologies que actualment estan en la nostra societat.
Una quan pensa en una classe d'educació infantil s'imagina les típiques tauletes i cadires i els racons per les diverses parts de la classe, i jo no dic que això no així de ser així, sinó que com a l'escola Joan XXIII existeix la típica classe d'educació infantil, a demés de les noves tecnologies. Amb això vull dir que no hem de tancar portes a res, ja que aquestes edats els nens són com esponges i s'empapen de tot i com més tinguin al seu abast més sabran.

MNAC.

Avui en el segon dia de la setmana d'activitats extraordinàries, hem assistit al museu MNAC, per tal de veure "Dansa de fades i follets" El món de les fades i els follets a través de les col·leccions del MNAC.

En un primer moment ens han portat a tots en una sala on una de les encarregades del servei d'educació del museu ens ha explicat una mica la història i la oferta educativa que ofereixen per cada tipus de públic, no obstant, ha emfatitzat en el públic més petit (Educació Infantil), ja que és el que més ens interessa. Per fer la xerrada més visual, ens ha fet entrar a la web del museu on està tot el programa educatiu que ofereixen, i a demés hem donat un cop d'ull a la web en general, on ens hem parat per mirar una part molt interessant de la web, on a partir de diverses obres que tenen exposades al museu, una il·lustradora amb col·laboració amb el programa de TV3 una mà de contes, ha realitzant 20 històries a partir de les obres d'art.

Seguidament, ens hem dividit en dos grups i cada un ha assistit a una exposició, uns a So i color. Aproximació a l'art romànic i la resta (a la que jo he assistit) a Dansa de fades i follets. En aquesta una "monitora" ens ha fet un recorregut per totes les obres de la col·lecció; la noia ha intentat fer-nos-ho com si fóssim nens d'infantil, encara que ha anat puntualitzant certes coses, d'aquesta manera a cada obra que paràvem ens anava fent preguntes , com ella deia, per tal de guiar la visió dels nens i a demés per no perdre el interès dels infants, anava fent jocs, treien dibuixos, titelles, varetes màgiques, flors de roba...

Finalment, per acabar la visita ens ha portat ha una sala, on primer ens ha explicat una mica el que tocaria fer amb els nens i després ens ha fer ballar la dansa que ballarien tots plegats, per tal de recordar tot el que durant la visita a les obres, la guia els ha anat dient.

En un primer moment jo tenia el pensament que els museus d'aquest estil no eren per nens tant petits, perquè per assistir-hi, ja tindrien temps quan fossin més grans i que en aquestes edats havien de fer coses "per nens" és a dir, activitats que són per aquesta determinada edat i que quan creixin ja no tindran oportunitat de fer-les, no obstant, després de la visita he canviat de parer. Per què no poden realitzar activitats dels dos estils? és més, és recomanable fer aquestes activitats ja que d'aquesta manera els nens coneixen des de ben petits el que són els museus, es motiven i gaudeixen de les històries que els guies els expliquen i fins i tot treballen les habilitats corporals i la imaginació, ja que durant la visita la guia ens ha fet representar i caminar com a follets i fades.