Una pàgina diferent.

Fent recerca per Internet vaig arribar a una pàgina; és una pàgina destinada als més petits i a les noves tecnologies.

Qui diu que els infants no poden utilitzar els ordinadors?
Aquest espai et demostra tot el contrari ja que et proporciona recursos (programes) que poden utilitzar els nens i que són educatius i divertits, per tal d'engrescar el nen. Per exemple hi ha jocs per aprendre a moure el ratolí, altres per introduir els ordinadors en la seva vida quotidiana...
no ho sé, m'ha semblat una pàgina diferent, interessant i educativa, ja que per la xarxa hi ha poques pàgines web que parlin de noves tecnologies aplicades als més petits.

Racons a educació infantil.

En la sessió d'avui de música hem estat parlat de com seria un bon racó de música per educació infantil, i hem arribat a les següents conclusions:

• Sempre ha d'haver un lloc de relax (coixins, mantes...)
  
• Ha de ser un racó per anar-hi pocs nens, on puguin ser autònoms .
  
• Ha d'haver-hi un radiocasset o CD, per que tinguin la possibilitat de sentir música enregistrada.
  
• Està bé decorar el racó amb temes musicals com notes, claus de sol... per tal que ho associïn amb la música.
• Poden haver-hi micròfons, és un element amb el qual els nens gaudeixen molt.
• Jocs; puzles relacionats amb instruments, pregrafies (resseguir el camí fins que el music trobi l'instrument) ...
• És important que hi hagi instruments, per tal que els puguin manipular.
  
• Ha d'haver-hi partitures de cançons on hi estiguin representats els tres llenguatges, és a dir, la partitura, la cançó escrita i una imatge que representi la cançó.

En definitiva, un racó ha de ser un lloc de tranquil·litat i relax, on els infants pugin ser independents i aprendre i reflexionar a l'hora.

Després de la reflexió feta a classe, me interessat i per això he fet recerca obtenint els resultats següents:

• Aquesta pàgina web t'explica el que són els racons, com funcionen, com s'organitzen...
• La següent pàgina que he trobat interessant és del xtec i et proporciona moltes idees per tal de crear racons a la teva pròpia aula. Trobo que és una web molt interessant pels mestres i pels estudiants, ja que és molt visual i didàctica.
  
• Aquesta que pertany al Ceip Arraona és més visual, ja que ens proporciona imatges dels diversos racons que ells creen en les seves aules, està el metge, el mecànic, la perruqueria...
  
• Les dos següents pertanyen també a dos escoles, no obstant, una ens proporciona un vídeo, un recurs molt utilitzat que ens permet visualitzar molt millor com es duen a terme els racons i com reaccionen els nens en les escoles. I l'últim que és un bloc del CEIP Pau Romeva, ens ensenya una mena de presentació amb fotografies de com realitzen els nens els diversos racons.
  

Territori.

Des de l'assignatura de TIC i de Comunicació ens van proposar de fer un treball anomenat territori, el qual consistia en triat un teritori determinat com podia ser un bar, parc, poble, ciutat... d'aquest havies d'explicar les característiques, les llegendes, la vida quotidiana... és a dir, explicar alguna cosa d'un lloc que t'agrades.
En el meu cas vaig fer el treball amb la Laura Morales i el resultat en va ser el següent!

• El power point de continuació, és el que vam mostrar als nostres companys, és a dir, el suport digital que varem utilitzar. I s'ha de dir que les fotos són fetes per nosaltres mateixes.

Ciutadella

View more presentations from ariadna10.

• I l'escrit de continuació es el que varem exposar davant dels nostres companys per tal que sabessin el perquè varem triar el Parc de la Ciutadella.

Parc De La Ciutadella

View more documents from ariadna10.

Com en totes les exposicions orals em vaig posar nerviosa, però crec que no em va sortir tant malament com podia esperar. És veritat que vam començar indecises, però un cop varem començar i ens varem habituar, crec que va estar bé! i que ens va sortir una bona presentació, i treball en general.

Pràctica: Video.

La nova pràctica de TIC consisteix en crear un vídeo a partir de fotos o de diversos trossos de vídeos; per tal de fer-lo hem utilitzat el Windows Movie Maker, que és un sofware lliure i fàcil d'utilitzar, l'únic que falla és que llegeix pocs formats de vídeos.
Per realitzar el vídeo s'han de seguit els passos següents:

• Capturar vídeo. En aquest primer apartat primer hem d'importar el vídeo, les imatges i la música i arrastrar-ho fins la franja horitzontal de sota, per tal d'anar creant el vídeo.
• Editar la pel·lícula. En aquest apartat pots incertar efectes, transicions, títols, per tal de fer-lo més personal.
• I com a últim pas hem de finalitzar la pel·lícula, és a dir, guardar-lo en un format estàndard de vídeo.

Després de crear-lo l'hem de penjar al youtube, copiar-ne el codi embed i inserir-lo aquí al bloc. I aquest és el resultat, espero que us agradi!

Les ombres.

A la classe de plàstica del 24 de Novembre varem estar parlant sobre les ombres, per aquesta raó varem realitzar algunes activitats pràctiques, per tal de tenir més recursos a l'hora de treballar amb els nens, ja que a la majoria de nens petits la foscor els fa por perquè veuen moltes ombres, i per això hem d'intentar treballar amb ells i fer-los veure que no són coses perilloses, sinó que poden arribar a ser divertides. Algunes de les pràctiques que vam realitzar a classe són les següents:

Primera activitat

• A sobre d'un projector hi havia una capsa amb la superfície transparent i on a dins hi havia sorra o farina. A més d'això entre la superfície del projector i la de la caixa hi havia un paper de cel·lofana de color blau, d'aquesta manera tu anaves movent la sorra i això es veia projectat a la paret de color blau, i més gran. La Mercè, ens va explicar que això es fa servir per tal que els nens aprenguin les lletres, números... perquè així si s'equivoquen remouen la sorra un altre cop i tornen a començar.

Segona activitat

• En aquesta la Mercè per grups va repartir diversos "dibuixos", al nostre grup que estava format per la Núria Coamjoan, la Laura Morales i la Beatriz Gonzalez, ens va tocar un quadre del pintor Alfons Mucha, de tal manera que varem posar la transparència sobre el projector, varem penjar un paper a la paret i varem repassar totes les línies del dibuix. Tot seguit us deixaré el making off, perquè veieu com és va fer i quin va ser e resultat final.
  

Mucha. Plastica

View more presentations from ariadna10.

Entorn Sonor.

Des de seminari la Loles ens va proposar un treball que consisteix en reflexionar sobre aquells sons que sentim però que no escoltem.
Abans de fer el treball vaig haver de diferència entre sentir i escoltar, realment són coses diferents? la veritat és que sí, sentir ho fem les 24h del dia, és un acte involuntari que no requereix d'atenció, la gent que no sent és perquè té algun problema auditiu; en canvi escoltar, és un acte voluntari i requereix atenció, per tal d'entrar-te del que t'estan dient.
Després d'aquesta reflexió he pogut arribar a la conclusió que és molt complicat no sentir res, és a dir, està en silenci completament, per una cosa o l'altre sempre es sent alguna cosa ja siguin sorolls externs o els del teu propi cos.
Seguidament us deixo la meva reflexió, en la que podreu trobar els sorolls que sento des de que surto de casa fins que arribo a la facultat i els sorolls que sento des de casa, més concretament des de la meva habitació.

Entorn Sonor

View more documents from Lauramoralesg.

24 de Novembre de 2009

Avui hem utilitzat la sessió de seminari per a concretar el treball referent a la setmana cultural; aquest treball consisteix en fer un power point on explicarem i reflexionarem sobre l'oferta educativa i el que ens aporten les diverses activitats que vam realitzar. A demés d'això, cada parella ha de fer un altre power point explicant el que va fer i com abans, el que ens ha aportar com a futurs mestres l'activitat lliure, que en el meu cas va ser visitar el museu Picasso.
A part de tot això, l'Arnau i la Jessica han exposat la seva noticia sobre educació, la qual tracta sobre que a les escoles angleses han reformat la normativa educativa, hi han reduït de 13 a 6 les assignatures i han decidit que es començarà a parlar sobre educació sexual als 5 anys, per tal que estiguin ben preparats i s'informin sobre el que els espera.
Sincerament, jo no veig malament aquesta nova decisió, i per què no? avui en dia els nens saben moltes coses des de ben petits i la noticia diu que es començarà als 5 anys, però lògicament a aquesta edat els hi explicaran coses que ells puguin entendre com per exemple, per què s'ha mare té un nen/a a la panxa? i per què després surt?... és a dir, "coses" quotidianes que el nen amb ...3,4,5... anys veu i no sap el perquè succeïxen, per aquesta raó crec que la nova normativa és encertada, com ja he sit sempre i quant es tractin els temes adequats i es dirigeixin d'una manera adequada i si no, si els pares no volen que el seu fill realitzi educació sexual els donen una alternativa.

Videos.

En la classe d'avui de TIC hem parlat i reflexionat sobre els vídeos.
Un lector de llenguatge audiovisual, és per exemple un espectador de cinema, el qual "llegeix" allò que el director de la pel·lícula vol transmetre.

Com sabem que ha passat un temps entre una escena i una altre d'una mateixa pel·lícula?

• Ho sabem gràcies a les "claus" que el director ens transmet, com una situació inesperada, un canvi d'estació, una pantalla negre... és a dir, que hi ha diverses tècniques que permeten realitzar aquesta mena d'efectes.

[Documentals: acompanyen el que van dient amb imatges que ho representen per exemple, parlen sobre el que mengen els ossos polars, i de cop apareix un os caçant un peix, és a dir, t'ajuden per tal que no t'ho hagis d'imaginar. A demés, els documentals estan replets d'emocions per tal de captar l'atenció de l'espectador.]

Els vídeos no transmeten fets / idees, sinó emocions mitjançant imatges, músiques... és a dir, que una determinada foto o música ens pot abocar diverses emocions com simpatia, tensió, angoixa, diversió, terror...
Hi ha diferències entre els power points i els vídeos, els power points permeten tenir moviments estàtics i interaccionar-hi, en canvi els vídeos no.

Els vídeos els podem diferència entre els vídeos lliçons i els motivadors.
Per tal de distingir-los, a classe, hem realitzat dos exercicis pràctics.
Primer exercici

• El Jordi ens ha posat uns 4 minuts d'un vídeo que tractava sobre els Ibers; al finalitzar-lo ens ha preguntat que és el que us ha quedat? i la conclusió ha estat que majoritàriament no ens ha quedat res, ja que al minut de començar el vídeo hem desconnectat. I per què ha passat això? Perquè a l'hora de mirar el vídeo ens hem fixat més en les imatges, la música... i no pas en el que deia la veu en off (monòtona, tot s'ha de dir); això ha succeït, perquè ens volia transmetre informació i no emocions. És a dir, que aquests vídeos no serveixen per veure en gran grup, sinó individualment o en grup reduït. Segons Joan Ferrer, els vídeos que transmeten fets s'anomenen vídeo lliçons.

Segon exercici

• En aquest cas ens ha posat una història de dibuixos animats, en el qual no hi havia cap mena de diàleg. A demés la perspectiva era des de dalt (picat) i la música variava depenent de la situació. Per aquestes raons, aquest segon exercici ha fet que tots estiguéssim atents fins al final i que en diverses ocasions demostréssim les nostres emocions, ja sigui perquè ens sorpreníem, rèiem... Aquesta mena de vídeos s'anomenen motivadors i són més recomanats per veure en gran grup i d'aquesta manera després poder realitzar una reflexió per veure que s'ha aprés i poder contrastar les idees.
  

Els formants dels vídeos més habituals són:

• AVI
• MOV, que funciona amb el programa anomenat Quick Time.
  
• WMV, és el més utilitzat, ja que és compatible amb el windows i per tant és pot utilitzar en la majoria d'ordinadors.
  

Els formats estàndards, respecte a la grandària dels vídeos són:

• DV, aquest té 720 píxels d'amplada per 576 píxels d'altura.
• HDV
  

A l'hora de crear un vídeo, hem de tenir present tres passos bàsics que són:
Capturar el vídeo de la càmera, Editar-lo i Convertir-lo en un format estàndard.

Després d'aquesta classe teòrica, el Jordi ens ha proposat una pràctica, aquesta consisteix en la creació d'un vídeo mitjançant el Windows Movie Maker i utilitzant diverses imatges o fragments de vídeos, sons, títols...

Museu Picasso.

Avui hem realitzat unes companyes i jo l'activitat "lliure" de la setmana d'activitats extraordinàries, per aquesta raó hem assistit al museu Picasso on ens ha rebut la cap del servei educatiu, anomenada Maria Alcover, i la qual ens ha explicat diverses coses del servei educatiu que ofereixen.
Ens ha explicat que el Picasso,va ser l'ultim museu en realitzar oferta educativa i per aquesta raó no tenen les instal·lacions convenients i a demés el servei educatiu té molt poc personal; el formen la Maria, una altre dona que fa els tallers d'adults i una que és de "suport" i està 4 hores amb cada una.
Respecte a les visites amb nens:

• Les escoles visiten entre5 i 6 quadres, depenent del nivell, no obstant els mestres no ho entenen i volen veure més quadres, però no tenen en compte que els nens al sisè quadre perden l'interès i desconnecten.
• Ens va explicar també, que habitualment realitzen visites dinamitzades, les quals consisteixen en anar per la sala a veure els quadres i després pujar a taller per dur a terme alguna activitat relacionada, per exemple, una de les activitats que realitzen és el joc de l'Oca; consisteix en un gran taulell de la l'Oca on cada una de les caselles representa un quadre de Picasso, quan els nens cauen en un dels quadres, han d'explicar alguna cosa relacionada amb el quadre que han aprés a la visita de sales.
• Davant d'un quadre fan seure els nens al terra i es guia al alumne fent-li preguntes, per tal de crear un diàleg i fer-los reflexionar.
• Després d'una visita es puja a taller i és reforça el que han aprés a sala, mitjançant diverses activitats plàstiques, i un cop fetes es pengen totes i es comenten.
• Els mestres reben a les escoles un dossier del museu amb activitats per tal de fer-les a l'aula abans d'assistir al museu.
• I per últim, se'ls dóna un qüestionari de valoració als mestres acompanyants per tal de poder millorar les activitats.
  

Seguidament, ens va explicar millor el que havia volgut dir amb que encara no tenen les instal·lacions convenient ja que no tenen aigua ni banys, i és per aquesta raó que no realitzen visites a grups de P3, perquè un nen tant petit no aguanta 2 hores sense anar al bany i per fer-ho hauria de baixar dos pisos i la mestra l'hauria d'acompanyar ja que no pot anar sol. Al no tenir bones instal·lacions han de mirar molt bé les activitats que fan, perquè si pinten amb pintura i s'embruten després no tenen aigua per netejar-se.
També ens va dir que tenen molta demanada, més en primària que en educació infantil.

Totes les activitats que ens han ensenyat m'han semblat molt originals i engrescadores per tal que els nens mostrin interès i es diverteixin, al mateix temps que aprenen. En el power point de continuació podreu veure algunes de les fotos que la Maria ens va proporcionar, al igual que alguns exemples d'exercicis plàstics que realitzen els nens al taller.

Picasso

View more presentations from ariadna10.


Fotos cedides per la coordinadora de l'oferta educativa del museu.

Corda i Descorda.

Avui com a cloenda de la setmana "cultura" hem assistit a l'auditori per tal d'estar presents en l'assaig general del concert pedagògic "Corda i descorda", concert que s'estrena aquest cap de setmana i que està recomanat per nens de 2 anys.

Per tal de començar l'activitat hem assistit al museu de l'auditor on una de les coordinadores ens ha explicat una mica les ofertes educatives que ofereixen, respecte al museu, en l'etapa d'educació infantil; ens ha explicat que les activitats es divideix en P3 i P4, on les visites al museu són únicament guiades pels professors de les mateixes escoles, ja que requereixen molt de treball a classe; i després els de P5 i primer, ja poden triar si volen visita guiada per personal del museu o no.

Després de la visita al museu, hem vist l'assaig general del concert i seguidament una altre coordinadora ens ha explicat més en general, les ofertes educatives i tot el que respecta a l'auditori en general.

Trobo que aquests concerts han de ser molt simpàtics i engrescadors pels nens, ja que si jo he gaudit no me'ls puc imaginar a ells; molts dels infants que van, possiblement que sigui la primera vegada que assisteixen a l'auditori, que veuen música en directe, que veuen els instruments en directe... i per tan els ha de resultar una experiència nova i única. A demès, en teoria, anteriorment, a classe les mestres han d'haver treballat el concert amb els nens, i després al museu veuen aquests instruments que han treballat i que segurament després veuen en acció al concert.

Extret de: http://www.auditori.org/seccions/programacio/fitxa.aspx?idconcert=505

Escola Joan XXIII: Educació i Tic.

Com a quarta activitat de la setmana "cultural" hem assistit a l'escola Joan XXIII.
L'escola Joan XXIII és partidària d'instaurar les TIC als nens de l'etapa infantil per tal que ja creixin amb les noves tecnologies.
Un cop vam arribar al col·legi situat a Bellvitge les persones que duen el servei educatiu ens van fer unes petites pinzellades de l'oferta que oferien, primer en general i després centrant-se més en l'educació infantil que és el que més ens interessava. D'aquesta xerrada en puc destacar alguns punts significatius:

• CETEI: és un centre d'innovació de noves tecnologies, situat al mateix complexe de l'escola.
• Realitzen una divisió diferent a l'etapa d'educació infantil per una banda hi ha P3 i P4, i per l'altre P5 i primer. És a dir, que la primària comença a segon.
• En educació infantil treballen de diverses formes: per projectes, per racons, jocs, plàstica, TIC (pissarres digitals), treball cooperatiu i grups reduïts. El que volen aconseguir és despertar l'interès del nen perquè gaudeixi.
  

Respectem el nivell maduratiu de cada nen, així com els diferent ritmes d'aprenentatge. Els nens en una mateixa classe es poden portar fins a un any.

Va ser una experiència molt grata i única ja que no es veu cada dia nens de 3, 4 ... anys utilitzant lliurement pissarres digitals, portàtils... és a dir, utilitzant les tecnologies que actualment estan en la nostra societat.
Una quan pensa en una classe d'educació infantil s'imagina les típiques tauletes i cadires i els racons per les diverses parts de la classe, i jo no dic que això no així de ser així, sinó que com a l'escola Joan XXIII existeix la típica classe d'educació infantil, a demés de les noves tecnologies. Amb això vull dir que no hem de tancar portes a res, ja que aquestes edats els nens són com esponges i s'empapen de tot i com més tinguin al seu abast més sabran.

MNAC.

Avui en el segon dia de la setmana d'activitats extraordinàries, hem assistit al museu MNAC, per tal de veure "Dansa de fades i follets" El món de les fades i els follets a través de les col·leccions del MNAC.

En un primer moment ens han portat a tots en una sala on una de les encarregades del servei d'educació del museu ens ha explicat una mica la història i la oferta educativa que ofereixen per cada tipus de públic, no obstant, ha emfatitzat en el públic més petit (Educació Infantil), ja que és el que més ens interessa. Per fer la xerrada més visual, ens ha fet entrar a la web del museu on està tot el programa educatiu que ofereixen, i a demés hem donat un cop d'ull a la web en general, on ens hem parat per mirar una part molt interessant de la web, on a partir de diverses obres que tenen exposades al museu, una il·lustradora amb col·laboració amb el programa de TV3 una mà de contes, ha realitzant 20 històries a partir de les obres d'art.

Seguidament, ens hem dividit en dos grups i cada un ha assistit a una exposició, uns a So i color. Aproximació a l'art romànic i la resta (a la que jo he assistit) a Dansa de fades i follets. En aquesta una "monitora" ens ha fet un recorregut per totes les obres de la col·lecció; la noia ha intentat fer-nos-ho com si fóssim nens d'infantil, encara que ha anat puntualitzant certes coses, d'aquesta manera a cada obra que paràvem ens anava fent preguntes , com ella deia, per tal de guiar la visió dels nens i a demés per no perdre el interès dels infants, anava fent jocs, treien dibuixos, titelles, varetes màgiques, flors de roba...

Finalment, per acabar la visita ens ha portat ha una sala, on primer ens ha explicat una mica el que tocaria fer amb els nens i després ens ha fer ballar la dansa que ballarien tots plegats, per tal de recordar tot el que durant la visita a les obres, la guia els ha anat dient.

En un primer moment jo tenia el pensament que els museus d'aquest estil no eren per nens tant petits, perquè per assistir-hi, ja tindrien temps quan fossin més grans i que en aquestes edats havien de fer coses "per nens" és a dir, activitats que són per aquesta determinada edat i que quan creixin ja no tindran oportunitat de fer-les, no obstant, després de la visita he canviat de parer. Per què no poden realitzar activitats dels dos estils? és més, és recomanable fer aquestes activitats ja que d'aquesta manera els nens coneixen des de ben petits el que són els museus, es motiven i gaudeixen de les històries que els guies els expliquen i fins i tot treballen les habilitats corporals i la imaginació, ja que durant la visita la guia ens ha fet representar i caminar com a follets i fades.

Musiquetes.

Mirant Tv3, en concret l'espai Internet vaig descobrir un espai pels més petits, anomenat musiquetes. És un espai destinats als infants, al igual que als educadors/es i als pares; i on hi podem trobar des de:

• Els personatges típics dels contes... dracs, princeses, bruixes...
• Jocs, per exercitar la memòria, per aprendre a escriure, per relacionar formes...
• Una agenda, on ens informa d'activitats, novetats de llibres, espectacles infantils que es realitzen...
• També té la possibilitat de baixar-te fons d'escriptori, músiques, postals, retallables...
  

En definitiva, trobo que és una pàgina molt completa destinada als infants, cosa poc freqüent, ja que la societat en general creu que Internet és només pels joves i els adults, que els infants no hi tenen res a veure, no obstant, trobo que Internet igual que la televisió és un mitjà de comunicació i aprenentatge i que per tant no hem de tancar cap porta al aprenentatge dels petits , ja que com més tinguin al seu abast més podran aprendre, encara que, lògicament sempre acompanyats d'adults que els guiïn i els ajudin a triar els camins més idonis.

Extret de: www.musiquetes.com

Natupark.

Avui hem realitzat la primera activitat de la setmana d'activitats extraordinàries, i per això hem assistit a natupark, o el que és el mateix un jardí de cordes.

El jardí de cordes consisteix en un circuit on hi ha diverses plataformes situades als troncs dels arbres, de tal manera que lligats amb mosquetons s'ha d'anar passant per aquestes plataformes fins a finalitzar el circuit; al llarg d'aquests circuits es poden trobar tirolines, "dianes", "equilibris"...és a dir, tot un conjunt de "jocs" que requereixen un bon sentit de l'equilibri, valentia i sobretot seguretat... sempre has de seguir les recomanacions que et donen, ja que amb un despiste et pots fer molt de mal.

Hi ha diversos circuits classificats per colors de tal manera que cada color vol dir un grau més de dificultat, a més d'això, també hi ha un circuit adaptat als nens més petits (dels 4 als 6 anys); és un dels pocs llocs que tenen un circuit adaptat pels petits, d'aquesta manera permeten que els més petits també puguin gaudir i realitzar "Esports de risc".

Setmana d'activitats extraordinàries!

A la universitat Ramon Llull hi ha la tradició de realitzar una setmana a l'any d'activitats extraordinàries, aquesta setmana en concret és la setmana que ve, és a dir, del 16 al 20 de Novembre.
la setmana començarà amb una activitat al jardí de cordes que hi ha a Cerdanyola, anomenat Natupark; seguidament el dimarts assistirem al MNAC, a l'exposició de la "Dansa de fades i follets" El món de les fades i els follets a través de les col·leccions del MNAC; el dimecres haurem de realitzar una activitat lliure, és a dir, haurem de buscar algun lloc que ofereixin oferta educativa; el dijous anirem a visitar l'escola Joan XXIII, per tal de veure com els nens/es d'educació infantil ja utilitzen les noves tecnologies com una eina quotidiana, i finalment el divendres assistirem a l'auditori, primer visitarem el museu, seguidament estarem presents a l'assaig general del concert pedagògic: corda i descorda i finalment tindrem una conferència sobre el servei educatiu de l'auditori, i aquí finalitzarà la setmana d'activitats extraordinàries, no obstant, també haurem de veure la pel·lícula d'Alejandro Amenábar, AGORA.

Durant tota la setmana realitzarem activitats dirigides als infants, és a dir, que totes aquestes activitats ens podran servir en un futur per dur-les a terme amb els "nostres" nens i d'aquesta manera garantir que els nens gaudeixin però que a la vegada aprenguin.

La mòmia.

En grups reduïts, és a dir, grups de 3 o 4 persones; dins del grup s'ha d'escollir qui serà la mòmia, quan això estigui pactat la mòmia s'ha de posar en la postura que ell vulgui, i la resta de components del grup aniran embolicant a la persona amb paper de water, intentant sempre que no es trenqui.
mitjançant aquest joc es treballa la coordinació i la regulació de la força.

Extret de: http://jamasvng.blogspot.com/2009/03/st-jeroni-primer-sostre-comarcal.html

El tren.

Per començar el joc, s'han de forma grups de 4 o 5 persones, aquests s'han de posar un darrera l'altre formant així "petits trens".

La mestra explica una història, per exemple, que els trens treballen de dia i de nit estan aparcats, encara que se'n van de "festa", desobeint les ordes.
El joc consisteix en anar corrents per l'espai (tots separats, els components d'un mateix grup no poden anar junts) mentre es va cantant una cançó, no obstant, quan la mestra pica de mans o deixa de cantar, tots els trens han de tornar al seu lloc, al mateix que tenien al principi, és a dir, han de tornar a l'aparcament i s'han de posar igual, el que estava primer, primer, el que estava segons, segon...
A partir d'aquí la mestra pot anar variant la història, que el tren canviï de lloc, que s'asseguin...
Mitjançant aquest joc es treballa la memòria en general, però en concret la memòria visual.

Extret de: http://encuentronarradores.blogspot.com/feeds/posts/default

Pintar amb menjar!

A l'assignatura de plàstica, fa uns dies vam practicar una nova tècnica, la tècnica de pintar amb pigments extret dels aliments, complicat no? us preguntareu, com es fa això? Doncs ben fàcil, simplement s'han de buscar aliments amb pigments que tenyeixin, per exemple remolatxa, carbassa, espinacs... i aliments que no tenyeixin, sinó que faixin d'espessos, per exemple puré de patata, farina... i finalment sucre, per tal de marcar el pigment al paper i aigua, per tal de diluir una mica les mescles.
Seguidament, mostraré les fotos dels dibuixos que vaig realitzar i els aliments que vaig utilitzar.

Aquests està realitzat amb:
Groc: sucre, aigua, colorant alimentari groc, puré de patates i farina .
Blau turquesa: puré de patata, aigua i colorant alimentari blau i groc.

Únicament marró, i està realitzat amb cacaolat, puré de patata i aigua, per tal de diluir-ho una mica.

Aquest groc ataronjat, està fet únicament amb carabassa, aigua i sucre per marcar-ho sobre el paper.

Verd: mongeta tendra, espinacs triturats, sucre, farina i aigua.
Blau elèctric: farina, colorant alimentari blau, sucre i aigua.
Vermell marronós: remolatxa, sucre, aigua i farina.

Rosa: aigua, farina, sucre i pigment alimentari vermell.
Vermell marronós: remolatxa, sucre, aigua i farina.

12 de Novembre de 2009.

En la sessió d'avui de seminari hem realitzat un debat / reflexió sobre la pel·lícula Billy Elliot; primer hem parlat sobre la diferència entre sexe i gènere...
Sexe, és el ser d'un determinat sexe i manifestar-se com el mateix, o manifestar-se com el sexe contrari; en canvi gènere, està marcat per la societat, és a dir, la societat ha establert que uns determinats jocs, aficions, activitats... són per un determinat sexe (masculí o femení) i si un del sexe oposat intenta accedir-hi són mal mirats per la societat, un exemple podia ser, si un nen decideix que vol jugar amb nines, aquests ja està marcat com d'homosexual.
També hem deduït que ha la pel·lícula hi ha un problema de sexe, és a dir, l'amic d'en Billy que mostra una estima pel seu amic, que es vesteix de dona... és a dir, que manifesta el sexe contrari al seu; en canvi, el problema de gènere és el del Billy que vol fer ballet, és a dir, vol fer una activitat "típica" de noies, és per això que està mal vist pel pare, pel germà...
Finalment, hem arribat a la conclusió que és la societat en general la que emmarca a les persones, les nenes han de jugar a nines i els nens a futbol, al igual que, els bebès de sexe masculí ha d'anar de blau i els bebès de sexe femení de rosa... i si això varia ja està mal vist.
Després d'això i ja per acabar la classe la Mireia ens ha explicat un conte, ens ha explicat "El Petit Taronja", és un conte que no havia escoltat mai i que m'ha agradat, ja que amb aquest els nens poden aprenen els colors; per tal d'explicar-lo de forma més visual, la Gemma ha col·locat una cartolina DIN-A3, i mentre anava explicant el conte l'anava representant amb pintura sobre aquest paper.

El tresor no correspost.

En la sessió d'avui de seminari hem fet la pràctica de la lectura en veu alta. En el meu cas he llegit una petita història extreta del bloc de Ferran Cerdans Serra, i és la següent:

El tresor no correspost (relat breu inèdit)

L'avi ja feia temps que desvariejava. No és que anés de mal en pitjor, com se sol dir, més aviat la seva trajectòria, pel que fa a la salut, era una línia recta submergida en el fons de la vida.

Finalment, però, la nostra incòmoda espera va ser recompensada: va morir sense patir-hi gaire, i ni tant sols feu l'esforç d'oferir a la humanitat una gran frase a la que agafar-se.

El seu testament fou llargament plorat, tant com havia sigut temut: no ens va deixar res, almenys legalment. Quedava però una única i anhelada esperança: el cofre del tresor.

Últimament ens havia parlat sovint, des de la capçalera de la taula, del petit cofre que guardava sota el llit, en el que hi havia amagat tot el que de valor havia gaudit en vida.

I feu bastant soroll en obrir-se, molt més del que va fer després, quan ens va oferir un simple plànol de les terres que envoltaven el mas. Sense cap indicació, a més, d'on podia ser el tresor que somniàvem.

Allí havia nascut i allí havia mort. Aquelles terres eren escenari, i testimoni, de la seva vida, un tresor irrecuperable ara ja que per a nosaltres no valien res.

Ni tant sols emparant-nos en la nostra estultícia vàrem aconseguir treure'ns de sobre aquella sensació de vergonya incontinguda.

Ferran Cerdans Serra
Salou, 1995
Conte inèdit

Qui ets tu?

Des de l'assignatura de comunicació l'Anna ens va proposat de fer una descripció d'algun company/a de la classe a partir dels detalls. En el meu cas he descrit a la Laura Morales, i perquè pogueu veure el power point que vaig ensenyar als meus companys per tal de presentar a la Laura, el penjo tot seguit. Espero que us agradi!

Qui Ets Tu

View more presentations from ariadna10.

Billy Elliot.

Avui en les dues hores de sessió de seminari em vist la pel·lícula de "Billy Elliot".
És una pel·lícula del director britànic Stephen Daldry, rodada l'any 2000 a Gran Bretanya; la pel·lícula té com a tema central, els rols característics de cada sexe (femení i masculí), i que si aquests no es segueixen o es canvien la societat en general et mira malament, et mira com si fossis un "bicho raro".
Una sinopsi cureta de la pel·lícula podria ser: en Billy viu amb el seu pare, el seu germà gran i la seva àvia, ja que la seva mare es va morir, en un poble d'Inglaterra.
Són una família molt humil; tan el pare com el germà treballen a les mines extraient carbó, no obstant, estan en vaga i en rebel·lió constant amb la policia. D'altra banda, el pare d'en Billy vol que el seu fill assisteixi a classes de boxe, i així ho fa encara que no li agraden; això continua fins que un dia en Billy, es fixa en les classes de ballet i li agraden, així que les pràctica d'amagat del seu pare, fins que ell s'adona del que el seu fill està fent, i ho deixa per un temps, fins que l'antiga professora li ofereix classes particulars i gratis per tal de preparar-se per una prova d'accés de la millor escola de ballet d'Inglaterra.
finalment, el seu pare i el seu germà entren en raó i li donen suport en la desició que ha pres, fins al punt que el pare l'acompanya a l'audició per l'escola de ballet, en Billy en acabar l'audició, té la impressió que la prova no li ha anat massa bé... però que passarà al final, entrarà o no entrarà?
Si voleu saber més i veure com acaba la pel·lícula, mireu-la, no us deixarà indiferents!!

Debats.

Avui en dia un debat és una forma de comunicació i expressió molt utilitzada, prova d'això és que tant a la televisió, com a Internet, com a les aules... s'utilitza, ja que apart de discutir sobre un tema, dones dos punts de vista completament oposats.
És per aquestes raons que des de l'assignatura de comunicació, l'Anna ens ha proposat de fer-ne un, per això vam dedicar part de la classe del dia 4 de Novembre a parlar sobre els debats, tot i l'explicació, l'Anna ens va proposar de veure un vídeo per tal d'entendre millor en que consisteixen i com es duen a terme els debats; el vídeo tracta de la final de la lliga de debat entre les universitats d'Alacant i de Lleida, d'aquest mateix any 2009, i en aquest es pot veure perfectament els dos bàndols que hi participen, la funció de cada component del equip, qui és el moderador i que fa... és a dir, coses bàsiques que s'han de saber per tal de realitzar un debat com mana.

Pràctica: So.

Des de l'assignatura de Tic hem realitzat una altre pràctica, en aquest cas de so i per tant hem utilitzat un programa de tractament de so, anomenat audacity.

Què és l'audacity?
Doncs és un programa de tractament de so lliure i de codi obert, per tant és gratis i te'l pots descarregar des d'Internet. Aquest programa et permet canviar l'extensió de les cançons, les pots guardar en WAV i Mp3, Gravar sons, modificar cançons, aplicar diferents efectes a les cançons...

Què és Goear.com?
És una pàgina web de música, és a dir, és un servei online que et permet escoltar tota la música que vulguis de forma gratuïta. A més et permet posar les cançons als teus espais personals i pujar les teves pròpies cançons per tal que et crei un codi embed i poder-la posar a la teva pàgina web, al teu bloc... no obstant per fer això, t'has d'identificar, és a dir, t'has de fer usuari.

Pràctica.
Per fer aquesta pràctica hem d'agafar una cançó, la qual l'hem de modificar i personalitzar.

• Obrir la cançó en concret, amb l'audacity.
  
• Escollim el tros de la cançó que més ens agrada i eliminen la resta, per tal que no sigui tant llarga, ja que la cançó original dura uns 3 minuts. Per eliminar un tros de la cançó fem: edita/ elimina.
• Tant al principi com al final apliquem un efecte, a l'inici per tal que la cançó comenci fluixa i vagi augmentant de volum a mida que avança; i al final apliquem un efecte per tal que vagi disminuint el volum; l'efecte que he aplicat al principi és el cross fade in i al final fade out, això ho fem a efecte/ cross out o in.
• Deixem una part de la cançó en silenci; això ho fem a edita/ silenci i tant al principi com al final del silenci apliquem altre cop el cross in, pel principi i el cross out, al final.
  
• Obrim una altre pista i gravem un missatge referent a la cançó.
  
• Finalment anem a fitxer/ exportar com a Mp3, per tal de poder pujar el fitxer a Goear.com i així copiar-ne el codi embed que n'obtindrem i posar-lo al bloc per tal que es pugui sentir la cançó.
  

Tot seguit podreu escoltar la cançó que he modificat, espero que us agradi!

Pràctica: Google Docs.

Després de l'explicació del Jordi sobre el Google Docs, hem realitzat a classe tres activitats pràctiques, per tal de conèixer millor com funcionen les diverses aplicacions i eines que el Google Docs ens proporciona. Per començar a dur-les a terme, ens hem col•locat en grups i ens hem donat les nostres contes de correu electrònic, per tal de poder començar a treballar.

Primera pràctica.

• Crear i compartir un document de text. Un component del grup ha creat un document de text del google Docs i ens ha permès el poder editar-lo a les 5 persones que formàvem el grup. A partir d'aquí les 5 persones simultàniament hem anat escrivint en el document, de tal manera que ens hem pogut posar d'acord sobre un tema i només ens ha fet falta un únic document i no ens hem omplert el correu de diverses versions del mateix document. En aquests cas nosaltres ens hem posat d'acord per poder realitzar una festa a casa meva. Per veure-ho només cal clicar aquí.

Segona pràctica.

• Crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació. En aquesta segona pràctica hem realitzat el mateix procediment que en la primera, però en ves de ser un document de text ha estat un presentació. Mentre hem fet la presentació hem estat parlant pel xat que hi ha a la mateixa pàgina, per tal d'anar-nos posant d'acord i no escriuré la mateixa coses dues persones, ja que com he comentat les 6 persones treballem simultàniament i pot passar que ha dues persones se'ls acudeixi el mateix. Nosaltres hem creat una presentació per tal de triar un tema per un possible treball d’història; per veure-ho piqueu aquí.

Tercera pràctica.

• Crear un full de càlcul i un formulari. Utilitzant el tema de la segona pràctica hem creat un formulari per tal de veure quin és el tema que més agrada. L'hem creat i seguidament ens l'hem enviat a tots els correus per tal que cadascú votes el que més l'hi agradava, a mida que anàvem votant les dades s'anaven posant en un full de càlcul. D'aquesta manera hem pogut veure quin ha estat el tema que més ha agradat i així utilitzar-lo pel treball. Per veure-ho només s’ha de clicar aquí.

Trobo que el Google Dogs és una eina molt interessant per tal de treballar de forma col·laborativa, ja que et permet realitzar diferents tipus de fitxes mitjançant la xarxa i d'aquesta manera evitar el carregar el correu electrònic de diferents versions d'un mateix fitxer.
A demés, a diferència dels wikis, els documents de Google Docs et permeten posar moltes més coses (negretes, cursives, colors...), el wiki també té algunes d'aquestes eines, menys, però en té. El que succeeix és que a l'hora de passar el que has escrit en un wiki a un document de word, set desconfigura tot, en canvi si ho fas des de Google Docs, et permet guardar-ho directament com un document de word, és a dir, et fa més fàcil la feina. Per aquesta raó, com considero que és una eina bastant pràctica, ja l'estem utilitzant per a realitzar alguns dels treballs que se'ns demanen des de les diverses assignatures.

Baby Human Caminar.

En la classe d'avui d'educació física hem visualitzat un vídeo molt interessant sobre els infants; aquests parla de:

• Les diverses fases per les que els nadons passen abans de poder camina d'en peus.
• Els diversos reflexos que tenen els nadons.
  
• etc.
  

Per tal de poder visualitzar-lo el deixo tot seguit, espero que us agradi!



Baby Human caminar Placa de Oro The Chicago International Television Competition 2003
Extret de: http://www.tu.tv/videos/baby-human-caminar#

Algunes idees que n'he pogut extrauré són:

• El bebè humà al néixer, a diferència de la resta d'animals no és capaç d'aixecar-se i caminar tot sol.
• Reflex de marxa automàtica; és únic en la nostra espècie i consisteix en moure taló - dits ... alternant les dues cames. Els reflexos desapareixen al poc de néixer, per tornar al cap cap d'uns mesos, per tal d'així començar a caminar.
  
• Als 2 mesos, el que se'ls dóna millor és tirar patades, això li reforça i estimula els músculs.
  
• Als 5 mesos, comença el gir sobre l'eix "longinal", és a dir, ja pot donar-se la volta, estirat de boca terrosa cap amunt.
  
• Reflex de "agare"; pot subjectar coses, però no deixar-les; en quant a l'acció d'agafar requereix molta més coordinació, serà el primer cop que el nen pugi interactuar de forma activa amb el món exterior.
• Els bebès poden agafar abans coses amb els peus que no amb les mans; els falla la coordinació dels ulls amb les mans.
• Als 5 mesos, els moviments dels braços són molt limitats, únicament poden allargar les mans endavant.
• Al voltant dels 5 mesos aprenen a adaptar-se a situacions diferents i d'aquesta manera descobreixen nous gestos.
  
• Asseure's és un acte d'equilibri; aquestes edats encara els pesa bastant el cap i tenen el centre de gravetat massa alt. Quan un nen aprèn a seure, mantenir l'equilibri mentre agafa alguna cosa és un problema ja que un moviment inesperat els pot desequilibrar; amb la reiteració (agafar una cosa, desequilibrar-se, caure, aixecar-se, tornar a intentar agafar...) es fan més perseverants.
  Agafar alguna cosa en qualsevol direcció (al costat, darrere...) els requereix molta coordinació, no obstant, el bebè humà aprèn amb rapidesa.
• Els americans no potencien la fase de reptar (Arrossegar-se) malgrat sigui una fase molt important pel bon desenvolupament del nen.
• No hi ha una única forma de gatejar, almenys hi ha 25 postures conegudes. Amb el gateig arriba la independència.
  
• "Teoria del hueco" --> Per què els nens quant aprenen a gatejar no saben el que és bo i el que és dolent? Quan aprenen a gatejar no controlen distàncies i ignoren els forats, les escales... és necessari que passin per tot el repertori motriu, per tal d'així tenir més present les mides (distàncies, profunditat, altura...); depenent del temps que portin gatejant, és a dir, depèn de l'experiència que tingui, reaccionaran d'una manera o d'una altre a diverses situacions. A més experiència, més visió perifèrica un cop comencen a moure's.
• La por a les altures és produeix en la fase de reptar.
• Als bebès els encanta experiments, per aquesta raó si el bebè es sempre transportat, mai serà conscient dels perills amb els que es pot trobar.
• En quant el bebè comença a gatejar és molt complicat parar-lo; s'allunya i torna al mateix lloc un cop i un altre, necessita el consentiment de la mare, a la que més lluny gateja més nerviós es posa i necessita que el tranquil·litzin.
• És típic americà gatejar sense sabates, no obstant, aquí es recomana anar calçat amb sabates de punta de goma, perquè si les sabates els rosen això pot provocar que deixin de gatejar.
• Al començar a caminar utilitzen les mans per tal de mantenir l'equilibri, s'agafen a tot arreu, això els reforça els músculs de les cames, però quan no té on agafar-se torna a posar-se de 4 potes. Es podria dir que es guien mitjançant les mans, no controlen els peus.
• La fase de caminar, de mantenir l'equilibri sobre els peus sense agafar-se en lloc, és la fase més arriscada del comportament humà, ja que ells miren a l'horitzó i no miren pas el que tenen al terra, és a dir, no controlen els peus.
  
• Els primer passos solen ser amb els peus molt separats per mantenir l'equilibri, es desequilibra per falta de coordinació, i per aquesta raó ha d'anar recuperar l'equilibri a cada pas.
  
• El cos ha d'aprendre a adaptar-se a les diverses situacions amb les que es pot trobar (pendent, terra desigual...)
  

Els nens s'han de moure; un nen que no es mou, és un nen que no es relacionarà.