Videos.

En la classe d'avui de TIC hem parlat i reflexionat sobre els vídeos.
Un lector de llenguatge audiovisual, és per exemple un espectador de cinema, el qual "llegeix" allò que el director de la pel·lícula vol transmetre.

Com sabem que ha passat un temps entre una escena i una altre d'una mateixa pel·lícula?

• Ho sabem gràcies a les "claus" que el director ens transmet, com una situació inesperada, un canvi d'estació, una pantalla negre... és a dir, que hi ha diverses tècniques que permeten realitzar aquesta mena d'efectes.

[Documentals: acompanyen el que van dient amb imatges que ho representen per exemple, parlen sobre el que mengen els ossos polars, i de cop apareix un os caçant un peix, és a dir, t'ajuden per tal que no t'ho hagis d'imaginar. A demés, els documentals estan replets d'emocions per tal de captar l'atenció de l'espectador.]

Els vídeos no transmeten fets / idees, sinó emocions mitjançant imatges, músiques... és a dir, que una determinada foto o música ens pot abocar diverses emocions com simpatia, tensió, angoixa, diversió, terror...
Hi ha diferències entre els power points i els vídeos, els power points permeten tenir moviments estàtics i interaccionar-hi, en canvi els vídeos no.

Els vídeos els podem diferència entre els vídeos lliçons i els motivadors.
Per tal de distingir-los, a classe, hem realitzat dos exercicis pràctics.
Primer exercici

• El Jordi ens ha posat uns 4 minuts d'un vídeo que tractava sobre els Ibers; al finalitzar-lo ens ha preguntat que és el que us ha quedat? i la conclusió ha estat que majoritàriament no ens ha quedat res, ja que al minut de començar el vídeo hem desconnectat. I per què ha passat això? Perquè a l'hora de mirar el vídeo ens hem fixat més en les imatges, la música... i no pas en el que deia la veu en off (monòtona, tot s'ha de dir); això ha succeït, perquè ens volia transmetre informació i no emocions. És a dir, que aquests vídeos no serveixen per veure en gran grup, sinó individualment o en grup reduït. Segons Joan Ferrer, els vídeos que transmeten fets s'anomenen vídeo lliçons.

Segon exercici

• En aquest cas ens ha posat una història de dibuixos animats, en el qual no hi havia cap mena de diàleg. A demés la perspectiva era des de dalt (picat) i la música variava depenent de la situació. Per aquestes raons, aquest segon exercici ha fet que tots estiguéssim atents fins al final i que en diverses ocasions demostréssim les nostres emocions, ja sigui perquè ens sorpreníem, rèiem... Aquesta mena de vídeos s'anomenen motivadors i són més recomanats per veure en gran grup i d'aquesta manera després poder realitzar una reflexió per veure que s'ha aprés i poder contrastar les idees.
  

Els formants dels vídeos més habituals són:

• AVI
• MOV, que funciona amb el programa anomenat Quick Time.
  
• WMV, és el més utilitzat, ja que és compatible amb el windows i per tant és pot utilitzar en la majoria d'ordinadors.
  

Els formats estàndards, respecte a la grandària dels vídeos són:

• DV, aquest té 720 píxels d'amplada per 576 píxels d'altura.
• HDV
  

A l'hora de crear un vídeo, hem de tenir present tres passos bàsics que són:
Capturar el vídeo de la càmera, Editar-lo i Convertir-lo en un format estàndard.

Després d'aquesta classe teòrica, el Jordi ens ha proposat una pràctica, aquesta consisteix en la creació d'un vídeo mitjançant el Windows Movie Maker i utilitzant diverses imatges o fragments de vídeos, sons, títols...