Baby Human Caminar.

En la classe d'avui d'educació física hem visualitzat un vídeo molt interessant sobre els infants; aquests parla de:

• Les diverses fases per les que els nadons passen abans de poder camina d'en peus.
• Els diversos reflexos que tenen els nadons.
  
• etc.
  

Per tal de poder visualitzar-lo el deixo tot seguit, espero que us agradi!



Baby Human caminar Placa de Oro The Chicago International Television Competition 2003
Extret de: http://www.tu.tv/videos/baby-human-caminar#

Algunes idees que n'he pogut extrauré són:

• El bebè humà al néixer, a diferència de la resta d'animals no és capaç d'aixecar-se i caminar tot sol.
• Reflex de marxa automàtica; és únic en la nostra espècie i consisteix en moure taló - dits ... alternant les dues cames. Els reflexos desapareixen al poc de néixer, per tornar al cap cap d'uns mesos, per tal d'així començar a caminar.
  
• Als 2 mesos, el que se'ls dóna millor és tirar patades, això li reforça i estimula els músculs.
  
• Als 5 mesos, comença el gir sobre l'eix "longinal", és a dir, ja pot donar-se la volta, estirat de boca terrosa cap amunt.
  
• Reflex de "agare"; pot subjectar coses, però no deixar-les; en quant a l'acció d'agafar requereix molta més coordinació, serà el primer cop que el nen pugi interactuar de forma activa amb el món exterior.
• Els bebès poden agafar abans coses amb els peus que no amb les mans; els falla la coordinació dels ulls amb les mans.
• Als 5 mesos, els moviments dels braços són molt limitats, únicament poden allargar les mans endavant.
• Al voltant dels 5 mesos aprenen a adaptar-se a situacions diferents i d'aquesta manera descobreixen nous gestos.
  
• Asseure's és un acte d'equilibri; aquestes edats encara els pesa bastant el cap i tenen el centre de gravetat massa alt. Quan un nen aprèn a seure, mantenir l'equilibri mentre agafa alguna cosa és un problema ja que un moviment inesperat els pot desequilibrar; amb la reiteració (agafar una cosa, desequilibrar-se, caure, aixecar-se, tornar a intentar agafar...) es fan més perseverants.
  Agafar alguna cosa en qualsevol direcció (al costat, darrere...) els requereix molta coordinació, no obstant, el bebè humà aprèn amb rapidesa.
• Els americans no potencien la fase de reptar (Arrossegar-se) malgrat sigui una fase molt important pel bon desenvolupament del nen.
• No hi ha una única forma de gatejar, almenys hi ha 25 postures conegudes. Amb el gateig arriba la independència.
  
• "Teoria del hueco" --> Per què els nens quant aprenen a gatejar no saben el que és bo i el que és dolent? Quan aprenen a gatejar no controlen distàncies i ignoren els forats, les escales... és necessari que passin per tot el repertori motriu, per tal d'així tenir més present les mides (distàncies, profunditat, altura...); depenent del temps que portin gatejant, és a dir, depèn de l'experiència que tingui, reaccionaran d'una manera o d'una altre a diverses situacions. A més experiència, més visió perifèrica un cop comencen a moure's.
• La por a les altures és produeix en la fase de reptar.
• Als bebès els encanta experiments, per aquesta raó si el bebè es sempre transportat, mai serà conscient dels perills amb els que es pot trobar.
• En quant el bebè comença a gatejar és molt complicat parar-lo; s'allunya i torna al mateix lloc un cop i un altre, necessita el consentiment de la mare, a la que més lluny gateja més nerviós es posa i necessita que el tranquil·litzin.
• És típic americà gatejar sense sabates, no obstant, aquí es recomana anar calçat amb sabates de punta de goma, perquè si les sabates els rosen això pot provocar que deixin de gatejar.
• Al començar a caminar utilitzen les mans per tal de mantenir l'equilibri, s'agafen a tot arreu, això els reforça els músculs de les cames, però quan no té on agafar-se torna a posar-se de 4 potes. Es podria dir que es guien mitjançant les mans, no controlen els peus.
• La fase de caminar, de mantenir l'equilibri sobre els peus sense agafar-se en lloc, és la fase més arriscada del comportament humà, ja que ells miren a l'horitzó i no miren pas el que tenen al terra, és a dir, no controlen els peus.
  
• Els primer passos solen ser amb els peus molt separats per mantenir l'equilibri, es desequilibra per falta de coordinació, i per aquesta raó ha d'anar recuperar l'equilibri a cada pas.
  
• El cos ha d'aprendre a adaptar-se a les diverses situacions amb les que es pot trobar (pendent, terra desigual...)
  

Els nens s'han de moure; un nen que no es mou, és un nen que no es relacionarà.